L'Hospital Universitari de Bellvitge ha presentat els resultats del seu model de psiquiatria de portes obertes a la 2a Jornada d'Atenció Centrada en la Persona de l'Institut Català de la Salut (ICS), celebrada aquest 20 d'octubre a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. La iniciativa representa un canvi en la manera d'entendre l'hospitalització psiquiàtrica, que passa d'una cultura centrada en el control a un model basat en la confiança, l'autonomia i la participació activa de les persones en el seu procés de recuperació.
Sota el títol «Quan m'hi portes?», Lía-Tamar Sánchez Salido, cap d''Infermeria de l'Àrea de Neurociències de l'Hospital de Bellvitge, i Irene Feliu Pérez, responsable de l'Àrea d'Atenció a la Ciutadania i Experiència de Pacient, han compartit l'experiència de la unitat i els resultats d'un procés d'avaluació participativa que ha incorporat la veu de pacients, familiars i professionals.
La unitat oberta de psiquiatria de Bellvitge, situada a la planta 9.1 de l'hospital, disposa de 16 llits distribuïts en sis habitacions dobles i quatre d'individuals. Integrada en l'edifici general, permet als pacients moure's lliurement dins d'uns horaris regulats, sense les barreres arquitectòniques pròpies d'una unitat tancada.
El model conviu amb la unitat d'hospitalització psiquiàtrica tancada, de manera que els professionals poden adaptar l'atenció a les necessitats clíniques i a l'evolució de cada persona, i facilitar la transició cap a un entorn de més autonomia quan la seva situació ho permet.
Un canvi cultural que transforma les relacions assistencials
Tal com ha explicat Lía-Tamar Sánchez Salido, el projecte va més enllà de l'obertura física dels espais i implica una transformació de la cultura assistencial, amb una atenció que prioritza l'acompanyament, la confiança i l'autonomia dels pacients.
La unitat incorpora els principis del model internacional Safewards, orientat a prevenir els conflictes i reduir les intervencions coercitives en les unitats de salut mental, així com de la iniciativa QualityRights de l'Organització Mundial de la Salut, que promou una atenció respectuosa amb els drets humans.
Aquest enfocament reforça el paper terapèutic dels equips d'infermeria, que, més enllà de les funcions de supervisió i seguretat, potencien l'acompanyament, la comunicació i el desenvolupament de l'autonomia dels pacients. Les intervencions inclouen el treball sobre la salut emocional, les habilitats socials, la gestió de situacions de risc i la participació activa de les persones en la seva recuperació.
L'entorn físic també forma part d'aquesta transformació, amb espais més acollidors i iniciatives orientades a afavorir el benestar, com l'ús de música específica per contribuir a disminuir l'ansietat de pacients i acompanyants.
Els pacients valoren la unitat amb un 9,14 sobre 10
La segona part de la presentació, a càrrec d'Irene Feliu, s'ha centrat en la incorporació de l'experiència dels pacients, les seves famílies i els professionals en l'avaluació i la millora del model assistencial.
Amb aquest objectiu, s'han organitzat grups de discussió per recollir les seves percepcions sobre l'entorn físic, la convivència, l'autonomia, la relació amb els professionals i la satisfacció general amb la unitat. Els set pacients participants van atorgar a la unitat una puntuació mitjana de 9,14 sobre 10. Entre els aspectes més valorats destaquen la llibertat de moviment, el respecte a la dignitat, l'autonomia, l'ambient agradable i el tracte proper i empàtic dels professionals.
Les set famílies participants van puntuar amb un 9,5 sobre 10 la satisfacció per poder tenir veu en el procés de recuperació. Els familiars van destacar especialment la confiança, l'acollida i la reducció de l'estigma associat a l'hospitalització psiquiàtrica. Per la seva banda, els vuit professionals participants van valorar amb un 9,62 sobre 10 la seva participació en el grup de discussió. Entre els aspectes positius identificats hi ha una comunicació més fluida amb els pacients, una relació més propera i un entorn assistencial més agradable. També van assenyalar reptes relacionats amb la gestió de les situacions de crisi i la disponibilitat de recursos.
Escoltar pacients, famílies i professionals per continuar millorant
Més enllà de les valoracions positives, el procés participatiu ha permès identificar propostes concretes per continuar millorant el funcionament de la unitat.
Els pacients han plantejat ampliar les activitats terapèutiques i de lleure, amb iniciatives com les sortides lúdiques, les activitats amb animals o la creació d'un espai per practicar esport. Els professionals han proposat reforçar els recursos per gestionar les situacions de crisi, adaptar alguns espais i establir acords de convivència compartits. Les famílies, per la seva banda, han destacat la necessitat de disposar d'espais propis i mantenir reunions periòdiques amb els equips assistencials.
L'avaluació també ha posat de manifest la importància de seleccionar adequadament els pacients que poden beneficiar-se de la unitat oberta i de mantenir la complementarietat amb la unitat tancada, per garantir una atenció ajustada a les necessitats de cada persona.
L'experiència presentada per Bellvitge mostra com la transformació de l'atenció a la salut mental va més enllà dels espais físics i requereix repensar les pràctiques professionals i les relacions assistencials. Un model que posa la dignitat, l'autonomia i la recuperació de les persones al centre i que incorpora l'escolta de pacients, famílies i professionals com a eina per continuar avançant cap a una atenció més humana i participativa.