L'osteomielitis és una infecció de l'os que provoca inflamació i pot causar dolor intens, febre i dificultats per a moure's si no es tracta a temps. En el context de l'Hospital de Bellvitge, la vigilància de bacteris emergents com Streptococcus dysgalactiae subsp. equisimilis ajuda a entendre millor el risc d'infeccions greus en persones vulnerables, incloent-hi infeccions osteoarticulars.
És una infecció de l'os produïda habitualment per bacteris que arriben per la sang (via hematógena), o des de la proximitat a través d'una ferida, una úlcera o després d'una cirurgia. Entre els microorganismes causants destaquen Staphylococcus aureus i altres estreptococs; l'estudi liderat per l'Hospital de Bellvitge mostra que Streptococcus dysgalactiae subsp. equisimilis està emergint com a causa d'infeccions greus en persones majors i amb malalties cròniques.
Pot afectar qualsevol os, però és més freqüent en ossos llargs de les cames, la columna vertebral i els peus, sobretot en persones amb diabetis o problemes de circulació sanguínia. El treball de l'Hospital de Bellvitge i el IDIBELL confirma que els pacients amb diabetis, patologia cardiovascular o càncer presenten major risc d'infeccions invasives per aquest bacteri, la qual cosa reforça la importància de controlar aquests col·lectius.
El dolor localitzat en l'os afectat, que pot ser intens i empitjorar amb el moviment o la pressió, i la limitació funcional de la zona solen ser els símptomes més freqüents, i pot acompanyar-se d'inflor, enrogiment i augment de calor en la zona. Aquests signes han de valorar-se amb especial atenció en persones majors o amb malalties cròniques, que són precisament els perfils on l'estudi de Bellvitge ha detectat un augment d'infeccions greus per Streptococcus dysgalactiae.
Febre, calfreds, cansament i sensació de malestar general són símptomes freqüents sobretot en les formes evolucionades i quan el bacteri circula per la sang, encara que en persones majors o amb defenses baixes la febre pot ser lleu o fins i tot no aparèixer. La recerca liderada per Bellvitge subratlla que els pacients immunodeprimits o fràgils poden presentar quadres més greus i amb evolució ràpida, per la qual cosa la detecció precoç és essencial.
Majoritàriament es pot patir la infecció per dues vies: per l'arribada a l'os de microorganismes per via hematógena, o per la seva arribada a partir de la proximitat d'una ferida profunda, una cirurgia òssia, una fractura oberta (amb exposició de teixits i os) o una úlcera crònica (per exemple, al peu diabètic). L'estudi de l'Hospital de Bellvitge recorda que una ferida o porta d'entrada en persones amb defenses baixes facilita que bacteris com Streptococcus dysgalactiae passin de la microbiota habitual a causar infeccions invasives.
Entre altres factors, tenir diabetis, problemes vasculars, insuficiència renal, tractaments que baixen les defenses o consum de drogues per via intravenosa augmenta el risc de patir osteomielitis. Entre 2012 i 2022, la recerca multicèntrica coordinada per Bellvitge va documentar que les infeccions greus per Streptococcus dysgalactiae afecten sobretot majors de 70 anys i a pacients amb malalties cròniques, la qual cosa coincideix amb els grups de major risc d'infeccions osteoarticulars.
El professional sanitari explora la zona dolorosa i pot sol·licitar anàlisi de sang per a detectar signes d'infecció o la presència de bacterièmia, i també diverses proves d'imatge (ex., radiografies, tomografia computada-TC-, ressonància magnètica o gammagrafia òssia).
A vegades és necessari prendre una mostra de teixit (biòpsia) o de pus de l'os infectat per a poder identificar el germen responsable de l'osteomielitis i dissenyar el tractament antibiòtic més adequat. En casos greus o poc habituals, es poden realitzar estudis microbiològics més avançats, com els que s'han utilitzat en Bellvitge per a caracteritzar genèticament ceps emergents de Streptococcus dysgalactiae subs equisimilis. Concretament, el projecte liderat per l'Hospital de Bellvitge i IDIBELL ha emprat tècniques de seqüenciació genòmica per a identificar llinatges predominants (com CC15, CC17 i CC20), la qual cosa permet ajustar millor les estratègies de tractament i vigilància. Aquest estudi confirmo la presència en el nostre mitjà d'alguns llinatges més virulents que podrien causar malaltia a població més jove i amb menys comorbiditats que està explicant l'emergència d'aquest patogen a Europa.
El tractament es basa en l'administració d'antibiòtics durant diverses setmanes, a vegades inicialment per via intravenosa a l'hospital i després per via oral. Idealment, aquesta antibioteràpia és dissenyada per metges infectòlegs; en el nostre cas, l'Hospital de Bellvitge disposa d'unes Unitats Multidisciplinàries d'Infeccions Musculo-esquelètiques i d'Infeccions del Peu Diabètic, on s'atenen habitualment casos d'osteomielitis. La recerca de Bellvitge alerta que alguns ceps de Streptococcus dysgalactiae han desenvolupat resistència a macròlids, per la qual cosa en infeccions greus s'estan valorant alternatives com linezolid o noves fluoroquinolones (ex., delafloxacino) a més del tractament amb antibiòtics beta-lactàmics.
En alguns casos és fonamental la cirurgia concomitant per a netejar el teixit infectat, drenar abscessos o retirar material protètic, si bé molts casos d'osteomielitis de l'esquelet axial (ex., vèrtebres, pelvis, pubis) poden tractar-se només amb antibiòtics. En qualsevol cas, sempre és necessari controlar bé malalties associades com la diabetis i cuidar les ferides per a prevenir noves infeccions. La crida de l'equip de Bellvitge a reforçar la vigilància microbiològica i la recerca ajuda precisament a detectar de manera primerenca aquests bacteris emergents i a prevenir complicacions severes en pacients de risc.
La investigació “Emergence of Invasive Streptococcus dysgalactiae subsp. equisimilis in Spain (2012-2022): Genomic Insights and Clinical Correlations”, liderada per l'Hospital de Bellvitge i el IDIBELL, posa en relleu la importància de la vigilància contínua de les infeccions greus en persones majors i amb malalties cròniques, i reforça el paper dels equips de salut en la detecció i tractament precoç d'infeccions que poden afectar també l'os.