L’estudi mostra que les soques resistents persisteixen malgrat les vacunes conjugades i alerta de pitjors resultats en persones amb mal pronòstic tractades amb amoxicil·lina.
Un equip investigador de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el CIBER de malalties respiratòries (CIBERES) ha publicat un estudi que analitza l’evolució de la resistència a l’amoxicil·lina en casos de pneumònia pneumocòccica invasiva. Els resultats, publicats a la revista Antimicrobial Agents and Chemotherapy, evidencien que aquesta resistència persisteix tot i la introducció de les vacunes conjugades i pot tenir conseqüències negatives en les persones amb més risc.
L’estudi ha revisat 1.592 episodis de pneumònia pneumocòccica invasiva i n’ha analitzat tant la sensibilitat als antibiòtics i les característiques genètiques de les soques bacterianes com l’evolució clínica de les persones afectades. Segons els resultats, l’amoxicil·lina pot associar-se a una evolució clínica menys favorable, sobretot en casos amb soques resistents i en persones amb pitjor pronòstic inicial. “Aquesta resistència no només persisteix, sinó que es concentra en un clon altament adaptat que, fins ara, ha aconseguit escapar a l’efecte de les vacunes i mostra resistència a diversos antibiòtics β-lactàmics”, explica el Dr. Jordi Càmara, primer signant de l’estudi.
Soques resistents que escapen a les vacunes
L’estudi identifica el clon GPSC6/PMEN3 com a principal responsable d’aquesta resistència. Aquesta soca ha evolucionat genèticament per resistir tant l’acció de les vacunes conjugades com l’efecte de diversos antibiòtics, com ara l’amoxicil·lina. Això posa de manifest la capacitat d’adaptació de Streptococcus pneumoniae i la necessitat de mantenir una vigilància epidemiològica contínua.
Tractaments adaptats a cada persona
Malgrat aquests resultats, l’estudi apunta que l’amoxicil·lina pot continuar sent útil en contextos concrets, com en la desescalada d’antibiòtics en programes d’optimització (PROA), o com a tractament empíric en persones estabilitzades amb bon pronòstic.
“És fonamental individualitzar el tractament de la pneumònia tenint en compte la situació clínica i els factors de risc de cada persona”, afegeix el Dr. Càmara.
La pneumònia pneumocòccica invasiva: una infecció greu
Streptococcus pneumoniae és una de les principals causes d’infeccions respiratòries a l’edat adulta. Pot provocar quadres greus, com la pneumònia pneumocòccica invasiva, que es dona quan el bacteri entra al torrent sanguini. Aquesta forma pot tenir una mortalitat superior al 20% en persones amb factors de risc. Tot i l’impacte positiu de la vacunació infantil, la persistència de soques resistents fa necessari reforçar els programes de vacunació dirigits també a la població adulta amb condicions de risc.
Reconeixement científic internacional
L’article ha estat seleccionat com a Editor’s pick per la revista Antimicrobial Agents and Chemotherapy, un reconeixement que destaca el seu interès per a la comunitat científica. El treball s’emmarca en la línia de recerca en pneumònia impulsada conjuntament pels serveis de Microbiologia i Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari de Bellvitge des de fa més de quaranta anys.
Referència de l’article
Càmara J et al. Amoxicillin-non-susceptible Streptococcus pneumoniae causing invasive pneumonia: serotypes, clones, and clinical impact. Antimicrob Agents Chemother. 2025 Jul 8:e0023725. https://doi.org/10.1128/aac.00237-25