Es tracta d’un dels primers grups multidisciplinaris de l’estat especialitzats en aquesta malaltia minoritària sistèmica, que pot provocar un gran nombre de símptomes
El nou equip s’ha presentat amb motiu de la celebració d’una masterclass sobre la malaltia amb la presència de destacats experts
Professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia han posat en marxa un grup d’estudi i tractament de la mastocitosi, una malaltia minoritària sistèmica que pot provocar un gran nombre de símptomes diferents, incloses reaccions anafilàctiques d’enorme gravetat. Es tracta d’un dels primers grups multidisciplinaris de l’estat especialitzats en aquesta malaltia. Les manifestacions multisistèmiques de la mastocitosi fan imprescindible que se’n faci un abordatge multidisciplinari. Així, el nou equip estarà integrat per professionals de les especialitats d’al·lergologia, hematologia, dermatologia, anatomia patològica, aparell digestiu, reumatologia i psicologia clínica.
El nou equip s’ha presentat amb motiu de la celebració a l’Hospital Universitari de Bellvitge, el 21 d’abril, d’una masterclass sobre mastocitosi sistèmica que ha comptat amb la presència del Dr. David González de Olano, al·lergòleg de l’Hospital Universitario Ramon y Cajal de Madrid i expert en mastocitosis sistèmiques no avançades.
Les mastocitosis són un grup heterogeni de malalties que es caracteritzen per la presència de mastòcits (un tipus de glòbul blanc) anormals en diversos òrgans o teixits com ara la pell, la medul·la òssia, el tub digestiu i l’os, entre d'altres. Segons el grau d’afectació, es poden classificar en cutànies o sistèmiques no avançades i sistèmiques avançades.
Les sistèmiques no avançades causen manifestacions clíniques diverses provocades per l’alliberament de substàncies produïdes pels mastòcits, com ara picor, rubor facial, dolor abdominal, diarrea, osteoporosi o anafilaxi (reacció immunitària molt greu). S’ha calculat que aquests pacients poden arribar a tenir fins a catorze símptomes diferents en el curs de la seva malaltia.
Aquesta heterogeneïtat de símptomes dificulta la identificació i el diagnòstic de la malaltia. El retard diagnòstic és d’uns sis anys i els pacients consulten una mitjana de tres professionals diferents abans de ser diagnosticats. Els símptomes físics i psicològics de la mastocitosi alteren l’activitat del pacient i en redueixen la qualitat de vida.
Els al·lergòlegs sovint diagnostiquen la mastocitosi sistèmica no avançada quan el malalt els consulta per una anafilaxi.
Els pacients amb mastocitosis sistèmiques han d’evitar els possibles desencadenats de símptomes. Alguns pacients estan sensibilitzats al verí dels himenòpters i han de seguir una immunoteràpia específica tota la vida per prevenir una possible anafilaxi després d’una picada d’abella o de vespa.
A banda d’altres estratègies terapèutiques, als pacients amb mastocitosi sistèmica se’ls prescriu un dispositiu amb una dosi d’adrenalina preparat perquè el mateix pacient se’l pugui administrar a la cuixa amb seguretat i facilitat sense necessitat de coneixements mèdics, fins i tot en una situació greu i estressant.
Per al diagnòstic i el control de la mastocitosi sistèmica es necessiten professionals experts en les diferents formes de presentació que facin una gestió personalitzada de cada pacient. En aquest context, el Servei d’Al·lergologia de Bellvitge va implementar fa dos anys una agenda monogràfica de mastocitosi, la responsable de la qual és la Dra. Paula Vázquez. En aquesta agenda, s’hi controlen actualment 31 pacients amb la malaltia.