L’Hospital Universitari de Bellvitge ha organitzat una jornada en la qual ha reunit els 16 pacients portadors d’un cor mecànic actualment en seguiment per la Unitat d’Insuficiència Cardíaca Avançada. Fins fa pocs anys no hi havia esperança per aquests pacients greus amb cardiopatia terminal, per als quals el cor mecànic o DAV representa un salvavides.
Una jornada ha reunit a l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) als 16 pacients que actualment són portadors d’un cor mecànic o dispositiu d’assistència ventricular (DAV) esquerra de llarga durada, les persones cuidadores i l’equip de professionals de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca Avançada que segueixen la seva evolució. L’objectiu ha estat donar visibilitat a com és el dia a dia d’aquests pacients i normalitzar la condició de portador de cor artificial, que en els pròxims anys es preveu que sigui més habitual.
Tot i els avenços dels darrers anys en l’abordatge terapèutic de la insuficiència cardíaca, en 1 de cada 20 pacients el tractament mèdic no és suficient per evitar el deteriorament funcional, l’afectació d’altres òrgans, els reingressos freqüents o la mort. El trasplantament de cor seria l’alternativa, però l’escassetat de donants i les contraindicacions fan que molts pacients no puguin optar a un nou cor.
Per això, per als pacients greus que pateixen insuficiència cardíaca terminal el cor mecànic representa un salvavides. Aquest dispositiu pot utilitzar-se com a suport circulatori fins que arriba el trasplantament en aquells pacients que es preveu que no puguin aguantar en llista d’espera; com a pont a trasplantament en pacients que en el moment actual no són candidats per criteris d’exclusió, però es preveu que aquesta situació pugui canviar en el temps; o com a tractament definitiu en pacients no candidats a trasplantament per guanyar anys de vida i qualitat de vida.
“Actualment, la supervivència dels pacients amb les assistències ventriculars actuals és molt raonable i hem aconseguit una millora substancial de la qualitat de vida: un 85% sobreviu a l’any, un 80% al cap de dos anys i al voltant del 60% als cinc anys després de l’implant”, segons el Dr. José Gonzalez Costello, coordinador de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca Avançada de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
“De fet, fins fa pocs anys, no hi havia esperança per a aquest tipus de pacients. Els excel·lents resultats d’aquests dispositius han normalitzat aquest tractament en pacients molt greus”, ha afegit l’especialista de l’HUB i també president de l’Associació d’Insuficiència Cardíaca de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC).
Què és un cor mecànic o un DAV?
Els dispositius d’assistència ventricular (DAV) esquerra de llarga durada realitzen les funcions dels ventricles del cor. Són bombes centrífugues que, implantades al ventricle esquerre, ajuden a bombar la sang de forma contínua cap a la resta del cos.
L’implant requereix una cirurgia important, que deixa un cable que surt per sota de les costelles. El pacient ha de dur una motxilla on porta els components externs del DAV: la unitat de control que genera els impulsos, que funciona o bé mitjançant energia de la xarxa elèctrica o dues bateries que li permeten una autonomia aproximada de fins a 18 hores.
En els darrers anys, la innovació en tecnologia sanitària ha aconseguit que aquests dispositius siguin més petits i totalment implantables, fet que millora la qualitat de vida dels pacients portadors.
“Els pacients amb un DAV implantat tenen una vida relativament normal amb alguna limitació, com pot ser l’excés de pes constant pel fet de dur la motxilla cada dia i durant les 24 hores, o la prohibició de banyar-se o dutxar-se almenys els primers mesos i fins que la ferida del cable no està ben cicatritzada. Per altra banda, estan empoderats pel que fa a la seva malaltia, la insuficiència cardíaca, i coneixen la importància de seguir unes mesures higiènico-dietètiques com pot ser la dieta hiposòdica i el control de la ingesta hídrica, exercici físic regular segons tolerància i saber detectar qualsevol signe o símptoma d’alarma i saber com actuar”, tal com ha explicat Laia Rosenfeld, infermera de pràctica avançada de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca Avançada de l’HUB.
Durant la jornada, també s’ha reivindicat el paper de les persones cuidadores, que “resulta fonamental”, segons Rosenfeld. “El cuidador principal serà l’encarregat de realitzar les cures estèrils de forma periòdica al domicili almenys un cop per setmana. I serà capaç d’identificar qualsevol signe o símptoma d’infecció”, afegeix.
A més, s’ha organitzat una xerrada-col·loqui amb pacients i cuidadors, on s’han intercanviat experiències, vivències i consells, i també s’han realitzat dos tallers pràctics: un sobre el funcionalment del DAVI i l’altre sobre la cura del cable.
Bellvitge ajuda a engegar el programa a Son Espases
L’Hospital Universitari de Bellvitge ha ajudat a engegar el programa d’assistències ventriculars de llarga durada de l’Hospital Son Espases de Palma (Mallorca). Durant la jornada celebrada a l’Hospitalet de Llobregat, hi ha intervingut el Dr. Andrés Grau, coordinador de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca de Son Espases, la infermera Trinidad Cano, i un pacient i el seu cuidador.
Actualment, hi ha repartits per tot l’Estat al voltant de 130 pacients que desenvolupen una vida normal gràcies al seu cor mecànic, 16 dels quals són seguits a Bellvitge. El 2022 es van implantar nou cors artificials a Bellvitge, i enguany ja en són dos.
L’any 2007, l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) va implantar el primer sistema d’assistència circulatòria de llarga durada a l’Estat. Des d’aleshores i fins ara, ha estat l’hospital de referència estatal en aquesta teràpia i acumula el nombre més gran d’implants a Espanya (63), junt amb l’Hospital Universitari Puerta del Hierro de Madrid.