-Has tingut la malaltia?
No
-Com ha canviat la teva feina amb aquesta crisi?
Ha canviat bastant. Tenim més volum de feina i les trucades s'han multiplicat. Durant els dies més intensos, al no poder venir la família, trucaven constantment per demanar informació. D’altra banda, quan algun pacient està molt greu, som nosaltres qui fem l'acompanyament de les famílies fins on està ingressada la persona malalta. També ens encarreguem de guardar els objectes de les persones que ingressen; agafem les pertinences i les guardem fins que algú de la família ho pot recollir.
-Ha canviat la relació amb els companys?
Jo crec que sí. En moments de crisi ens hem unit més, tant amb les companyes del mateix servei com amb el cercle proper, amb les persones que treballem a diari, ja siguin del teu servei o d'altres. Crec que hi ha més comprensió i més unió per part de tots. Has tingut por de contagiar-te o de portar la malaltia a casa? Sí. Estem cada dia exposats i, encara que prenguis les mesures pertinents, aquesta por sempre la tens, per tu i per la teva família. Cada dia, quan arribo a casa, la roba que he utilitzat va directe a la rentadora.
-Què és el pitjor que has viscut aquest dies?
El pitjor que hem portat, tant jo com algunes de les meves companyes, ha estat veure els pacients sols en aquest moments tan difícils. Hi ha pacients que han passat un mes, inclús dos, sense veure els familiars; això és el que pitjor es porta.
-Cita una cosa positiva d’aquesta crisi...
A partir d'ara valorarem més el que teníem, com anar a prendre un cafè, poder sortir amb un grup d'amics... era una cosa quotidiana, no li donàvem importància. Hem après a valorar més les coses.