Una formació pilot de l’Hospital de Bellvitge ajuda els professionals a comunicar-se millor amb pacients i famílies i a gestionar situacions de gran càrrega emocional.
Un pacient conscient que s’enfronta al final de la seva vida. Una família que no accepta la gravetat d’un diagnòstic. Comunicar una mala notícia és una de les situacions més delicades de la pràctica assistencial. No es tracta només de trobar les paraules adequades, sinó també de saber escoltar, respondre a les emocions i acompanyar les persones en moments especialment difícils.
Per entrenar aquestes habilitats, l’Hospital Universitari de Bellvitge ha posat en marxa una formació pilot que permet als professionals practicar la comunicació de males notícies mitjançant la simulació clínica avançada. La primera edició, celebrada aquest 14 d’octubre a la Unitat de Simulació Clínica Avançada (SimHUB), va comptar amb la participació de 12 professionals de l’Àrea Cardiovascular.
“Comunicar males notícies és una situació que vivim molt sovint en la pràctica clínica, especialment en Cardiologia, però per a la qual no sempre ens sentim prou preparats”, explica la Dra. Alexandra Pons, especialista del Servei de Cardiologia i participant en el programa. “És difícil aprendre’n només amb teoria. Poder viure la situació, veure com reacciones i analitzar-ho després amb el grup et fa molt més conscient del que fas bé i del que podries millorar”.
Assajar en un entorn segur
Durant la sessió presencial, les persones participants van treballar escenaris inspirats en situacions habituals de l’Àrea Cardiovascular, com el final de la vida, les complicacions d’un procediment o la presa de decisions terapèutiques difícils.
Amb la participació d’actors i actrius professionals, van practicar com comunicar males notícies i com respondre a reaccions de negació, ira o culpabilització. Després de cada escena, van analitzar amb l’equip docent com s’havia desenvolupat la conversa, quines estratègies comunicatives havien funcionat i quins aspectes es podien millorar.
“Encara que saps que és una simulació, quan ets davant d’un pacient o d’una família que reacciona amb negació, ràbia o tristesa, la situació es torna molt real”, assenyala Pons. “T’adones que cada persona reacciona d’una manera diferent i que has de saber acompanyar-la segons el que necessita en aquell moment”.
La sessió pràctica completa una formació en línia que aborda els protocols estructurats de comunicació de males notícies, les reaccions emocionals de pacients i familiars i les estratègies d’autocura dels professionals.
Una competència que també necessita entrenament
“La comunicació de males notícies és una competència professional que sovint s’adquireix a còpia d’assaig i error, però per comunicar bé cal molt més que coneixements teòrics: és necessari un entrenament específic”, explica Olga Jordana, psicòloga del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Segons Jordana, una bona comunicació per part de l’equip assistencial pot contribuir a reduir l’impacte emocional d’una mala notícia i facilitar l’adaptació a situacions de gran complexitat. “També pot ajudar a prevenir l’aparició posterior de problemes de salut mental. Per això, la simulació és una eina idònia per posar en pràctica aquests coneixements i entrenar habilitats comunicatives en contextos d’alta vulnerabilitat emocional”, afegeix.
Per a Alexandra Pons, un dels principals aprenentatges del curs és precisament la seva aplicació immediata a l’assistència: “M’emporto eines molt pràctiques per al dia a dia: no només saber què dir, sinó com dir-ho, com escoltar, com deixar espai a les emocions i, sobretot, com adaptar-te a cada pacient i a cada família”.
Comunicar millor i tenir cura també dels professionals
“En la nostra pràctica clínica ens trobem amb decisions que són molt difícils de transmetre i que tenen un component emocional important. Aquesta formació vol ajudar-nos a comunicar-nos millor amb els pacients i les seves famílies, però també a disposar d’eines per gestionar com ens afecten aquestes situacions”, explica el Dr. Ángel Hernández, cardiòleg de l’Hospital Universitari de Bellvitge i responsable del curs.
El programa s’ha desenvolupat conjuntament entre l’Àrea Cardiovascular, el Servei de Psicologia Clínica i l’Àrea d’Aprenentatge de l’Hospital, combinant l’experiència assistencial, els coneixements especialitzats en comunicació i gestió emocional i la metodologia de simulació clínica.
“Volem que la simulació clínica avançada respongui a necessitats reals dels serveis i que la formació impliqui cada vegada més perfils professionals. Ja comptem amb unes 60 persones formades com a instructores en el nostre model de simulació, i aquest projecte demostra com podem treballar conjuntament per entrenar habilitats que són essencials en diferents àrees de l’hospital”, assenyala Albert Adam, referent d’Aprenentatge de la Direcció de Persones de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Un model que es vol estendre a altres serveis
Aquesta primera edició s’ha dissenyat com una prova pilot per desenvolupar un model de formació adaptable a altres àrees assistencials de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Un cop validat, el programa tindrà dos nivells: una formació bàsica en línia sobre comunicació de males notícies i un curs de simulació avançada per als serveis que vulguin aprofundir en aquestes habilitats a partir de casos propis de la seva especialitat. La voluntat és que, en el futur, aquest model també es pugui reproduir en altres hospitals.