La Cara B d’Iban Sarabia, zelador i artista plàstic

- Com comença la teva història amb els pinzells?

Vaig estudiar fa molts anys comunicació audiovisual i vaig estar treballant uns anys en el món del cinema. El cert és que des de petit m’agradava molt dibuixar i també tot allò relacionat amb les càmeres. El cas és que després de treballar uns anys al cinema i amb la crisi de l’any 2010 vaig decidir fer un canvi. Estava cansat de la precarietat laboral, de treballar moltes hores fora. L’any 2011 vaig tenir l’oportunitat de començar a treballar a l’hospital els caps de setmana i vaig sentir que era el moment: treballaria a l’hospital els caps de setmana i la resta de dies els dedicaria a muntar el meu estudi, que en aquell moment va ser de fotografia i vídeo.

- Aquí encara no havies arribat a la pintura...

Cert. Va arribar un dia que em vaig omplir de molta, molta feina audiovisual,. Això era sobre els anys 2016-2017. Aleshores vaig pensar que no tenia cap sentit treballar tant. Estava una mica cremat de les pantalles i vaig decidir dedicar-me a la pintura, que sempre m’havia agradat. Vaig convertir el meu pis en un estudi de pintura, on treballo des de llavors. Allà tinc la meva taula de dibuix i tot el que necessito per treballar. Els caps de setmana treballo a l’hospital i entre setmana pinto, oli sobretot, tot i que també faig còmic, il·lustració i gravat sobre fusta.

- El temps que vas treballar al cinema va ser amb la càmera?

Si, des de petit m’havia agradat molt el món del cinema, però en accedir a la indústria no em vaig trobar gaire a gust. Va estar molt bé participar en produccions internacionals, però l’ambient de treball era molt competitiu i la precarietat estava molt present. Ara, en el meu estudi em poso jo el ritme de treball, no he de retre comptes a ningú i m’ha permès deixar de banda la tecnologia i tornar a una activitat artística i manual amb la qual puc donar sortida a una necessitat creativa que he tingut sempre.

- I t’hi vas estar molt de temps en el món del cinema?

En acabar els estudis em van donar una beca l’any 2009 per a la producció audiovisual després de guanyar un concurs. Amb la crisi del 2010 vaig perdre la beca, però com hi havia gent del sector que havia vist alguns videoclips que havia fet em van oferir treballar com a auxiliar de càmera a la pel·lícula Luces rojas, de Rodrigo Cortés i amb Robert de Niro i Sigourney Weaver, que es va rodar a Barcelona. Va ser un rodatge horrible per a tothom i vaig acabar una mica cremat. Tot i així, em van trucar després per a una altra pel·lícula, Tengo ganas de ti, amb Mario Casas. I aquesta va ser l'última. Vaig pensar ‘no m'està agradant gens d'aquest món d'horaris bojos, de molt estrès...’ i va ser llavors, sobre l’any 2014, quan vaig decidir deixar-ho i muntar amb un amic l’estudi de fotografia i vídeo.

- I et vas portar alguna cosa del temps de la càmera al dels pinzells?

Un dels aprenentatges més importants que em vaig emportar de la fotografia i el cinema és el color, quelcom que crec que està a la base de les meves pintures. Vaig aprendre molt sobre el tema del color fent fotografies, combinant blancs, negres, tot tipus de colors, i quan vaig començar a pintar era un tema que m'obsessionava força, com portar tot això a la pintura. Li dono tanta o més importància al color que a la forma.

- I no vas sentir una mica de vertigen en fer un canvi tan radical?

Venia d'una època de molta feina, de molt estrès... i simplement vaig pensar que era el moment de frenar. A més va coincidir que l’amic amb qui compartia l’estudi de fotografia a Sants volia començar un altre projecte de feina en un negoci familiar i això va ser com l’empenta definitiva que necessitava. I es clar que amb incertesa vaig començar a treballar a l’estudi improvisat que vaig fer a casa... i aleshores va arribar la covid! Va ser una època per refermar-me en la decisió que havia pres. Vaig estar molt a gust treballant i aprenent molt aquells tres mesos.

- Ets autodidacta?

Sí. He tingut la sort de conèixer molts bons professionals al llarg de la meva vida, dels quals he aprés moltes coses. Ara m’interessa molt el món del còmic i si que he fet un curs. Tenia ganes d’explicar històries i he treballat els dos darrers anys en l’àmbit del còmic. De fet, estic acabant un projecte, un fanzine de 50 pàgines ambientat en un món que conec bé, l’hospitalari. La meva idea és poder autopublicar-lo amb l’ajuda d’un llibreria de còmic, Fatbottom, que està considerada una de les millors del món.

- Quines són les tècniques o les temàtiques que més t’interessen?

He vist que fas molt retrat.. Les tècniques que utilitzo més habitualment són l’aquarel·la i la pintura a l’oli, a més del gravat en fusta, que consisteix en anar fent formes o figures en la fusta amb un pinzell elèctric. En certa forma “cremes” la fusta i segons la intensitat obtens tons més foscos o més clars. Es tracta d’una tècnica no gaire coneguda i no es veuen moltes obres d’aquest tipus. Ara he acabat un projecte de gravat en una guitarra amb aquesta tècnica.

- I quina sortida li dones a la teva obra, vols exposar-la, per exemple?

Vaig fer alguna exposició, i la veritat és que no em va agradar gens l’experiència. Hi ha exposicions lliures que es fan en locals d’accés lliure, mentre que en unes altres has de fer una presentació i estar present molts dies per tot allò de la promoció. No tinc gaire interès en donar-me molt a conèixer. Només he exposat algunes obres de manera puntual per peticions de gent o amics del barri, o en alguna mostra col·lectiva. Si és cert que venc algunes pintures, però sovint ho faig amb persones que es posen en contacte amb mi per fer-me algun encàrrec. Diguem trobo la satisfacció en el procés, en fer l’obra, però la part de l'ego de l'artista que també vol que la seva obra sigui vista, reconeguda i admirada no va molt amb mi, més aviat soc força reservat.

- I tens moltes obres guardades?

Sí, una habitació plena. Ara vigilo una mica amb els formats, perquè em vaig adonar que treballar amb formats molt grans pot suposar després problemes d’emmagatzematge. Tot i això, ara estic amb un encàrrec força gran, que juntament amb el còmic que et comentava i el gravat en fusta de la guitarra són els tres darrers projectes en que estic treballant.