“Entres a casa meva i tot són teclats”
"Vetllant la teva nit", T"robades a l’HUB", "Gent de Bellvitge" o "Blues a l’HUB"... us sonen? Són alguns dels temes que formen part de l’únic disc que ha editat a l’Hospital de Bellvitge. L’autor i intèrpret al piano de tots els temes de l’àlbum és Juanma Verge Monedero, infermer de l’HUB des de l’any olímpic i pianista gairebé des de l’escola bressol. I quan li pregunten què té a veure la música amb la infermeria, respon que la música és una altra manera de cuidar.
- En aquestes entrevistes mirem sempre de començar des del principi...
Segons m'expliquen, perquè era tan petit que no me'n recordo, als 3 o 4 anys, de vegades en comptes de sortir al pati a l’escola em trobaven a l'aula de música, davant d’un gran pentagrama amb so incorporat, jugant a fer melodies. Aleshores el professor Acuña, compositor a més de sardanes força conegut, va parlar amb els meus pares i els ha va dir que el nano semblava tenir condicions per a la música. I així em va començar a ensenyar els primers conceptes musicals. D’aquesta forma, l’any 1972, quan tenia 4 anys va entrar el primer piano a casa nostra. El professor Acuña em va fer classe de piano fins que vaig entrar al Conservatori Municipal, al carrer Bruc de Barcelona, amb 7 o 8 anys, on vaig tenir com a mestra fins als 20 anys a la professora Maria Jesús Crespo.
- I allà comences una formació reglada molt exigent, no?
Si, allà vaig començar a estudiar la carrera de piano, amb solfeig, harmonia... No vaig completar el Grau Superior perquè compaginar la carrera de piano primer amb la formació bàsica, després l'institut i més endavant la universitat era molt dur. Havia de tirar per una banda o per l’altra. La carrera sencera de piano són 10 cursos, però que no es feien en 10 anys, sinó en molts més, sobretot a partir del Grau Mig i especialment en els dos últims cursos, 9è i 10è, que s’anomenen de virtuosisme. Jo tenia 20 o 21 anys, vaig començar a estudiar Infermeria i vaig deixar una mica d'estudiar formalment piano, però mai he deixat de tocar i composar.
- Aleshores, professionalment vas triar la infermeria?
El meu pare va ser traumatòleg aquí a Bellvitge, i la medicina també m’atreia, però jo volia estar més a prop del malalt i em vaig decidir per Infermeria, al començament encara compartint temps amb els estudis de piano. Va ser en segon o tercer de carrera que ho vaig haver de deixar perquè no podia passar-me al piano les hores que requereix el Grau Superior, entre 8 i 12 hores diàries. En el Grau Superior t’has d’aprendre de memòria concerts d’una hora i això implica una pràctica constant diària, incompatible amb d’altres estudis. Després de compaginar durant un temps les dues coses, vaig haver de triar...i la infermeria em permetia incorporar-me al món laboral i començar a tenir uns ingressos que amb la música no haurien estat possibles.
- La música va continuar molt present a la teva vida, per això, no?
Vaig deixar d'estudiar tantíssimes hores les obres de compositors clàssics, però això em va permetre dedicar un parell d’horetes al dia o el cap de setmana a composar les meves coses. Estava content perquè continuava fent música, a més de diferents estils, no només clàssica: pop, funky, salsa, jazz.
- Estaves molt interessat en anar més enllà de la música clàssic des d’un primer moment?
Ara és més habitual que els músics, encara que siguin de formació clàssica, s'interessen per la música moderna i fins i tot pels instruments electrònics. A la meva època no era tan habitual, però ja des de l'adolescència, vaig entrar al món dels sintetitzadors, i gràcies als pares vaig tenir un o dos teclats electrònics. Ara en tinc set a casa, més el piano. La meva casa està plena de tecles! Tinc una habitació que és un mena d'estudi domèstic semiprofessional, amb una taula de mescles, gravadores... ës una mica el meu santuari, tot i que el piano acústic continua al menjador, i continua sent la base on començo a composar. Després ho passo i intento fer un instrumentització i harmonitzar-lo amb els aparells electrònics. Primer composo al piano i després, si m'agrada, l'harmonitzo i faig l'acompanyament amb violins. percussions o amb cors, li poso el que m'inspira, fins i tot música electrònica més ballable. De petita, la meva filla em demanava cançons per a l’escola i de més gran, per ballar, de música urbana o hip-hop.
- Quantes peces pots haver compost?
Acabades en poden ser mig miler. Ara, idees, maquetes, no t’ho sabria dir... Estan guardades en suports de tot tipus. Ara ja no hi dedico tant de temps, però abans en un dia podia omplir un disquet amb 15 temes. Ho conservo tot, malgrat hi ha formats que ja no es poden llegir. S'hauria de passar tot a formats digitals, però és una feinada que queda per quan em jubili.
- I en aquests anys tocants tota aquesta sèrie d'estils, has enregistrat o col3laborat amb algun grup?
Sí, hi ha algunes maquetes, però que no s'han arribat a editar. El cert és que tampoc tenia temps per posar-m’hi de forma decidida, perquè durant molts anys les meves responsabilitats a l’hospital no ho feien possible.
- Si que hi ha un disc enregistrat l’any 2005, Bellvitge, variacions per a piano, que no es pot oblidar, amb 16 peces teves
La proposta va sortir d’en Jaume Berenguer, responsable de l’espai Bellvitge Art, que aleshores celebrava el seu 15è aniversari. En una setmana van sortir aquests 16 temes, inspirats en diferents aspectes de la vida a i de l’hospital, i amb un dedicat a la meva filla, que aleshores tenia 3 anys. Una mica després es va posar sobre la taula la possibilitat de fer un segon àlbum amb nous temes originals, però en aquell moment va arribar la crisi i va quedar en un calaix. Per al 50 aniversari de l’hospital va fer una altra peça que es va difondre en un vídeo a Instagram i que crec que va quedar força rodó.
- I tens algun projecte musical en ment que t’agradaria portar a terme en l’hospital?
Si no pot ser una altre recull de temes en format CD, m’agradaria fer un concert sobre imatges de la vida de l’Hospital de Bellvitge, combinar la música amb les imatges. Determinem el temps, les imatges que volem posar i partir d’aquí podria composar la música. Penso que aquest seria un projecte maco i que es podria compartir des dels canals i xarxes de l’hospital.
- Què t'agrada més, interpretar o composar?
El que més m'agrada és interpretar les peces que jo he compost. Per la meva formació puc interpretar moltes peces i estils diferents, però realment el que m'agrada més és fer un concert de dalt a baix tocant coses meves. Amb el que gaudeixo de debò és interpretant la meva música. Per al concurs Maria Canals es van col·locar pianos al carrer i vaig estar tocant una estona en un. Vaig tocar alguna cosa coneguda, temes de cinema, com Forrest Gump o Memòries d’Àfrica, però el que més agradava a la gent que hi era allà eren les meves peces, i així m’ho van transmetre.
- I ara a casa quants teclats tens?
Tinc set teclats a casa, però els he anat renovant. Conservo un parell que són dels primers digitals que hi van haver, un és amb el que tocava el grup Mecano, i el guardo també perquè funciona perfectament. D’altres els he anat renovant i el més recent que tinc és de fa dos anys. Tinc un altre que és també un sampler que inclou diferents sons de piano i de violins i que he utilitzat per exemple per fer algun petit concert a residències de gent gran. En resum, entres a casa meva i tot són teclats!