La prevalença de la psicopatia entre la població se situa entre un 0,6% i un 1%, mentre que el percentatge augmenta fins al 3,5% en l’àmbit empresarial. Aquesta va ser una de les contundents dades inicials que va aportar Àngel Cuquerella, cap de la Secció de Psiquiatria de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, en la sessió extraordinària del Pla de Salut Mental Territorial Metropolitana Sud que va conduir amb José Manuel Novoa sotsinspector, psicòleg i cap de la Unitat Central Homicidis del Mossos d’Esquadra, el 8 d’octubre.
Sota el títol “Psicòpates adaptats, una visió integral”, la xerrada dels dos professionals va oferir dues aproximacions complementàries a una patologia que va més enllà dels casos delictius més coneguts per l’opinió pública.
Tot i els significatius percentatges de prevalença, Àngel Cuquerella va destacar les dificultats del diagnòstic de la psicopatia, que sovint es porta a terme més per la interacció personal que pels autoinformes, els qüestionaris estructurats que contesta la mateixa persona per tal de mesurar la presència i la intensitat de trets de personalitat psicopàtics. Actualment, l’eina cínica i forense estàndard per avaluar la presència i grau de la psicopatia en una persona és el PCL-R o Escala d'Avaluació de la Psicopatia de Hare, integrada per 20 items diferents.
Tot i això, Cuquerella va afirmar que “encara no sabem ben bé que és la psicopatia, però si que podem reconèixer la presència d’alteracions de neurodesenvolupament, neuroendocrines i neurobiològiques que desemboquen en una manca d’empatia afectiva-emocional i una falta de modulació conductual”.
A partir de la seva experiència de més de 20 anys, va exposar uns trets comuns per a la psicopatia exitosa (no violenta) i la no exitosa. En la psicopatia de caràcter exitós, la persona cerca noves experiències i sensacions, tot i la seva mancança de processament emocional. Pel contrari, en el cas de la no exitosa, es registra una alteració en àrees òrbito-frontals i límbiques al cervell que afecten les funcions executives i emocionals, desencadenant accions violentes i conductes antisocials.
Interrogatoris reveladors
En la segona part de la sessió, el sotsinspector del Mossos i psicòleg José Manuel Novoa va assegurar que després d’un homicidi (que va dividir en tres grans categories: planificat, no planificat i no planificat amb manipulació de l’escenari), l’interrogatori és el punt d’inflexió “on es demostra la personalitat de cada persona, la seva tolerància a la pressió o la manca d’empatia, per exemple”, va afirmar.
Va recordar aleshores tot un seguit de noms i casos, gairebé tots incorporats a l’imaginari popular per la repercussió mediàtica que van tenir. Cristina Bergua, una noia de 16 anys que va desaparèixer a Cornellà l’any 1997 quan anava a veure el seu xicot, que va ser investigat com a sospitós; Luis Alfredo Garavito, assassí i violadors de més d’un centenar de menors entre 1992 i 1999 a Colómbia i Equador; Maria Ángeles Molina, condemnada per l’assassinat d’una amiga a Barcelona l’any 2008; José Breton o Carmen Badia, condemnada el 2008 per l’assassinat de la psicòloga Anna Permanyer van ser alguns dels noms recordats. I com a exemple de psicopatia funcional que en un moment determinat va deixar de ser-ho el cas de Rosa Peral i Albert López, autors del conegut com a “crim de la Guàrdia Urbana”.
José Manuel Novoa va subratllar la dificultat de portar endavant les investigacions en casos d’aquest tipus, en que s’ha de superar, per exemple el biaix de confirmació, la tendència natural a interpretar els indicis o les declaracions segon una opinió prèvia ja assumida per l’investigador.
En qualsevol cas, va tancar la sessió amb una conclusió en forma de pregunta: “qualsevol persona pot arribar a matar en determinades circumstàncies?”