Un estudi liderat per l’Hospital de Bellvitge i l’IDIBELL conclou que tenir addicció al menjar no ha de ser un obstacle per accedir a la cirurgia bariàtrica. Tot i això, pot augmentar el risc de recuperar pes al cap dels anys.
Una de cada cinc persones amb obesitat greu que se sotmeten a cirurgia bariàtrica presenta addicció al menjar abans de l’operació. Ara, un estudi liderat per l’Hospital de Bellvitge i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) mostra que aquesta condició no és una barrera per aconseguir una pèrdua de pes significativa, però sí que pot afavorir el reguany de pes al cap de tres anys, sobretot en algunes tècniques com el bypass gàstric.
L’estudi, publicat a la revista científica Nutrients, ha analitzat 165 persones operades a Bellvitge amb diferents tècniques de cirurgia bariàtrica: gastrectomia vertical, bypass gàstric i procediments hipoabsortius. Segons els resultats, el 17,6 % dels pacients tenia un diagnòstic d’addicció al menjar abans de l’operació, segons l’escala validada Yale Food Addiction Scale 2.0. La recerca és fruit de l'estreta col·laboració entre els serveis d'Endocrinologia i Nutrició i el de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge.
“L’addicció al menjar no ha de ser vista com un obstacle per operar. De fet, més de la meitat d’aquestes persones ja no tenien obesitat i havien millorat les comorbilitats associades tres anys després”, explica la Dra. Núria Vilarrasa, endocrinòloga i investigadora principal de l’estudi. Tot i els bons resultats inicials, el treball també detecta un reguany de pes més elevat entre les persones amb addicció prèvia: un 8,3% des del punt de màxima pèrdua, davant del 1,7% en pacients sense addicció al menjar. “Aquest risc ens obliga a reforçar el seguiment multidisciplinari a llarg termini per ajudar aquests pacients a mantenir els resultats”, assenyala el Dr. Fernando Guerrero-Pérez, primer autor de l’estudi.
Què és l’addicció al menjar?
Tot i que l'addicció al menjar no està reconeguda oficialment com una entitat diagnòstica, la seva presència és cada cop més evident. És freqüent en la població general, encara més entre les persones amb obesitat, i també pot aparèixer en diversos trastorns de salut mental. Malgrat això, cada cop més estudis apunten que pot tenir un impacte clínic real.
“Es caracteritza per una pèrdua de control davant aliments molt processats i hiperpalatables (amb molt de sucre, greixos o sal), i comparteix trets amb les addiccions conductuals”, segons explica el Dr. Fernández Aranda, director de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) del Servei de Psicologia de l’Hospital de Bellvitge, investigador de l’IDIBELL i catedràtic de la UB.
Segons l’estudi, tenir addicció al menjar no empitjora la remissió de la diabetis ni redueix la pèrdua de pes inicial. Tampoc no hauria de condicionar l’elecció de la tècnica quirúrgica. La recerca conclou que és fonamental tractar l’obesitat amb una mirada integral i personalitzada, tenint en compte factors metabòlics, psicològics i conductuals. Aquest enfocament pot ajudar a evitar recaigudes i millorar els resultats a llarg termini.
Referència de l’estudi
Guerrero-Pérez F, et al. Impact of Preoperative Food Addiction on Weight Loss and Weight Regain Three Years After Bariatric Surgery. Nutrients. 2025;17(13):2114. DOI: 10.3390/nu17132114