Un 14% dels adults i el 12% dels nens són addictes a aquest tipus de menjar, segons un treball publicat a The British Medical Journal
Els autors, entre els quals figuren la Dra. Susana Jiménez i el Dr. Fernando Fernández-Aranda, de l'IDIBELL i l'Hospital Universitari de Bellvitge HUB), reclamen noves mesures per frenar-ne el consum, com ara un etiquetatge més clar o aplicar-hi impostos extra
Un article de revisió publicat a la prestigiosa revista The British Medical Journal afirma que el 14% de la població adulta i el 12% dels infants són addictes als aliments ultraprocessats, la qual cosa implica un nivell d’addició “sense precedents” mai registrat en població infantil. L’estudi, en el qual han participat la Dra. Susana Jiménez, cap de la Unitat de Psicologia Clínica de l’HUB i investigadora de l’DIBELL, i el Dr. Fernando Fernández-Aranda, coordinador de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’HUB i també investigador de l'IDIBELL, recull el coneixement actual poder addictiu dels aliments ultraprocessats i les implicacions que pot tenir a nivell clínic i social.
“El cas de l’addicció als aliments ultraprocessats és especialment sensible, ja que hi ha qüestions de justícia social úniques. En el cas, per exemple, del consum de drogues addictives les podem tractar de certa manera ja que aquestes no son necessàries per la supervivència. No obstant, el menjar sí que ho és, i, per tant, la seva addicció ha de ser tractada des d’un altre prisma”, apunten els investigadors.
Els menjars ultraprocessats són aliments industrials que contenen ingredients no disponibles a la cuina de casa. Solen ser aliments rics en carbohidrats refinats i greixos, dos components que indueixen la mateixa alliberació de dopamina en el cervell que la nicotina o l'etanol. Això fa que l'addició a aquests aliments segueixi els mateixos mecanismes fisiològics d’addició que l’alcohol o el tabac. “Consumir productes com brioxeria industrial o menjars preparats activa circuits neuronals de recompensa de manera similar a com ho fan altres substàncies –explica la Dra. Jiménez-, això implica el desenvolupament de comportaments impulsius, la desregulació de les emocions, i a una salut física-mental deficient i una qualitat de vida més baixa.”
A més, aquest tipus d'aliments es presenten en una estructura en la qual carbohidrats i greixos són absorbits molt fàcilment, el que els permet actuar sobre el cervell molt més ràpidament.
Què converteix els aliments ultraprocessats en addictius?
Per determinar si un aliment és addictiu s'utilitzen criteris com per exemple la falta de control en el seu consum o l'ús continuat tot i les conseqüències negatives que impliquen per a la persona afectada. Segons els investigadors, no es pot explicar el poder addictiu dels aliments ultraprocessats per un sol component individual, ja que fins ara no s’ha trobat un component concret que els converteixi en addictius, com podria ser la nicotina en el cas del tabac.
"Creiem que és la combinació de molts components el que genera el seu consum sense control -assegura el Dr. Fernández-Aranda, psicòleg expert en trastorns de la conducta alimentària-. Estudiar com la combinació de diferents ingredients i additius, unit amb diversos formats i presentacions, incrementen el potencial addictiu dels aliments ultraprocessats és un camp de recerca amb molt futur".
Què es pot fer per reduir l'impacte social i en la salut dels ultraprocessats?
Els autors de l’article detallen que hi ha diversos factors que fomenten el consum d’ultraprocessats. D’una banda, el baix preu fa que el seu consum en les regions més desfavorides es multipliqui. També s’incrementa la seva presència en aquelles zones on és més difícil aconseguir aliments frescos segurs. En el treball, els experts proposen aplicar mesures per incrementar l'accessibilitat i assequibilitat dels aliments mínimament processats, com per exemple aplicar taxes als aliments ultraprocessats o limitar-ne el marketing. Paral·lelament, els investigadors suggereixen que s'estableixin noves normes per etiquetar els aliments ultraprocessats com a addictius.
El Dr. Fernández-Aranda afegeix també que una altra de les mesures clau seria desenvolupar guies clíniques per al tractament, la gestió i la prevenció de l'addició aquest tipus d'aliments. "Un exemple de la necessitat de crear aquestes guies és el cas de les persones amb obesitat o trastorns de la conducta alimentària que solen presentar manifestacions molt més severes quan va acompanyat d'una addició als aliments ultraprocessats, necessitem unes directrius clares de com abordar aquet tipus de casos per prevenir i reduir l’impacte".
Article de referència
Social, clinical, and policy implications of ultra-processed food addiction, BMJ 2023; 383 doi: https://doi.org/10.1136/bmj-2023-075354 (Published 09 October 2023) Cite this as: BMJ 2023;383:e075354