Un nou estudi publicat a la revista International Journal of Molecular Sciences revela que la proteïna CXCL12 està sobreexpressada en pacients amb ELAe des dels inicis de la malaltia.
L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia degenerativa que afecta les neurones que controlen el teixit muscular. Amb l’avenç de la malaltia, aquestes motoneurones deixen de funcionar i acaben morint, provocant paràlisis muscular progressiva de pronòstic mortal. A diferència de l’ELA de tipus familiar (ELAf), que representa aproximadament un 10% dels casos d’ELA, en l’ELA de tipus esporàdic (ELAe) no hi ha indicis previs d’aquesta malaltia i el diagnòstic és fa més difícil. En aquest context, disposar d’eines per un correcte diagnòstic resulta important per donar un millor acompanyament al pacient. Els estudis bioquímics són també de gran rellevància per aportar informació sobre els mecanismes biològics darrere d’aquesta pèrdua de funcionalitat neuromotora.
Un nou estudi publicat a la revista International Journal of Molecular Sciences revela que la proteïna CXCL12 està sobreexpressada en pacients amb ELAe des dels inicis de la malaltia. La elevada concentració de CXCL12 es detecta en mostres de líquid cefalorraquidi obtingudes per punció lumbar.
Els autors han treballat amb mostres de pacients que fa menys d’un any que presenten símptomes d’ELA. “Els nostres resultats associen CXCL12 a la resposta neuroinflamatòria però no al dany neuronal de l’ELAe” detalla el doctor Pol Andrés Benito, primer autor del manuscrit i investigador de L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i el Centre d’Investigacions Biomèdiques en Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED).
Aquesta proteïna també està sobre-expressada en pacients amb Esclerosi Múltiple (EM). Per aquest motiu, “CXCL12 no es pot considerar un biomarcador específic d’ELAe” clarifica el doctor Isidre Ferrer, que ha liderat la investigació des de l’IDIBELL, l’HUB, la UB i el CIBERNED. “Tot i així, és útil ja que els biomarcadors s’utilitzen en un context clínic. La simptomatologia i la bioquímica donen informació complementària per establir un bon diagnòstic” continua el dr. Ferrer.
Altres proteïnes que hi participen
L’estudi mostra 51 proteïnes amb nivells d’expressió diferents en els pacients d’ELAe. Per identificar-les com possibles biomarcadors cal fer validacions que requereixen temps i inversió. CXCL12 ha estat validada com a tret diferencial de pacients amb ELAe en dos grups de mostres diferents. De les anàlisis d’aquest estudi se’n desprèn una possible funció coordinada de CXCL12 / CXCR4 / CXCR7 a la medul·la espinal amb implicacions en els processos d’inflamació, senyalització i preservació neuronal en ELAe.
Les mostres de pacients en fases inicials d’ELAe han estat comparades amb mostres control d’edats similars i també amb mostres de pacients amb altres malalties neurodegeneratives: malaltia d’Alzheimer, atròfia muscular espinal tipus III, demència frontotemporal i esclerosi múltiple. Els nivells d’expressió de CXCL12 no són significativament diferents en aquestes malalties.
Com hem mesurat les proteïnes?
El mètode de detecció dels nivells d’expressió de proteïnes es basa en una nova tècnica d’espectrometria de masses anomenada SWATH, per les seves sigles en anglès. Aquesta tècnica aconsegueix uns nivells de quantificació precisos i reproduïbles en l’anàlisi de proteïnes totals d’una mostra. Les validacions han estat realitzades a través de la tècnica ELISA, amb la qual s’han confirmat els nivells proteics a través de la detecció amb anticossos.
