L’estudi de 387 pacients, publicat a The Lancet Microbe, mostra grans diferències de pronòstic segons la via d’entrada de la infecció: la mortalitat als 30 dies va arribar al 48% quan el pneumococ s’havia disseminat per la sang
L’anàlisi genòmica de 200 mostres permet seguir com ha canviat el pneumococ i aporta informació per adaptar la vigilància i les estratègies de vacunació; una part d’aquesta anàlisi, inclòs l’estudi d’associació de genoma complet (GWAS), s’ha fet en col·laboració amb el Wellcome Sanger Institute (Regne Unit)
És un dels pocs registres clínics i microbiològics de llarga durada que existeixen sobre aquesta malaltia i permet combinar gairebé cinc dècades de dades clíniques amb eines de genòmica actual
La meningitis pneumocòccica és una infecció greu causada pel pneumococ, un bacteri que pot arribar a les membranes que envolten el cervell per diferents vies. Un estudi liderat per un equip de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL, amb la participació del Wellcome Sanger Institute (Regne Unit), un dels centres de referència mundial en genòmica microbiana, mostra que la manera com hi arriba està fortament relacionada amb les possibilitats de supervivència del pacient.
L’estudi s’ha fet amb el suport de les àrees de Malalties Respiratòries i de Malalties Infeccioses del CIBER (CIBERES i CIBERINFEC), a les quals pertanyen diverses de les investigadores de l’equip. L’estudi, publicat a The Lancet Microbe, ha analitzat 387 adults amb meningitis pneumocòccica atesos a l’Hospital Universitari de Bellvitge entre 1974 i 2023. Quan la infecció s’havia estès per la sang des d’un altre punt de l’organisme, 48 de cada 100 pacients van morir durant els primers 30 dies. En canvi, la mortalitat va ser de 10 de cada 100 quan la meningitis estava relacionada amb una otitis i de 9 de cada 100 quan el bacteri havia arribat al sistema nerviós a través d’una fuita de líquid cefalorraquidi.
El treball és fruit d’una col·laboració de dècades entre els serveis de Microbiologia i Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge, que ha permès conservar i analitzar de manera conjunta la informació clínica i microbiològica dels pacients. Aquestes cinc dècades de dades clíniques i microbiològiques es combinen ara amb l’anàlisi genòmica de 200 mostres de pneumococ. “Poder mirar una mateixa malaltia al llarg de cinquanta anys ens permet veure coses que una fotografia puntual no mostra: com ha canviat la malaltia, com han evolucionat els bacteris que la causen i què ha passat amb les resistències als antibiòtics”, explica la Dra. Carmen Ardanuy, cap de Secció del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, investigadora de l’IDIBELL i del CIBERES i autora sènior de l’estudi.
La via d’entrada de la infecció marca grans diferències de pronòstic
En gairebé la meitat dels casos estudiats (174 dels 387, un 45%), la meningitis estava relacionada amb una otitis. En 105 pacients, el bacteri va arribar al cervell a través d’una fuita del líquid que envolta el cervell i la medul·la espinal. En els altres 104 casos, el pneumococ havia passat a la sang des d’una infecció situada en una altra part del cos, majoritàriament pneumònia, i des d’allà havia arribat al sistema nerviós.
Aquest últim grup va tenir el pitjor pronòstic. A més, els pacients també eren, de mitjana, més grans i presentaven més malalties prèvies. Els resultats mostren que, darrere d’un mateix diagnòstic de meningitis pneumocòccica, hi pot haver situacions clíniques amb riscos molt diferents. Conèixer l’origen de la infecció ajuda a identificar quins pacients presenten un risc més elevat d’evolució desfavorable. L’estudi també mostra que els tipus de pneumococ no es distribueixen igual segons l’origen de la infecció i que alguns serotips s’associen amb formes de malaltia de més gravetat.
Què ha canviat en 50 anys?
Durant les cinc dècades analitzades, han canviat els tipus de pneumococ que causen meningitis i també les resistències als antibiòtics. Coincidint amb la introducció progressiva de les vacunes pneumocòcciques conjugades, van disminuir els tipus de bacteri inclosos en aquestes vacunes. Els serotips coberts per la primera vacuna conjugada, la PCV7, representaven el 37% de les mostres analitzades entre 1979 i 2000 i només el 6% entre 2016 i 2023.
Al mateix temps, també van disminuir algunes resistències als antibiòtics. La resistència a la penicil·lina va passar del 32% al 20%, i la resistència a la cefotaxima, un altre antibiòtic utilitzat contra aquestes infeccions, del 19% al 6%. L’equip investigador relaciona bona part d’aquesta reducció amb la disminució dels tipus de pneumococ resistents coberts per les vacunes.
Aquest resultat té una implicació que va més enllà de la meningitis. Les dades mostren que la vacunació pot modificar quins tipus de pneumococ circulen i, de forma indirecta, contribuir a reduir la presència de bacteris resistents als antibiòtics. Al mateix temps, altres tipus de pneumococ poden guanyar pes, fet que obliga a mantenir una vigilància continuada.
Llegir l’ADN del pneumococ per anticipar-ne els canvis
Per seguir aquesta evolució, l’equip investigador ha analitzat el genoma complet de 200 mostres bacterianes recollides entre 1986 i 2023. L’anàlisi ha permès identificar 60 famílies genètiques diferents del bacteri i quines s’han reduït, quines s’han mantingut i quines concentren més resistències als antibiòtics. Una part de l’anàlisi genòmica, inclòs l’estudi d’associació de genoma complet (GWAS), s’ha desenvolupat en col·laboració amb el Wellcome Sanger Institute.
Entre els tipus que continuen tenint una presència destacada hi ha el serotip 3, especialment freqüent en les meningitis relacionades amb una otitis i entre les persones de més edat. Un dels seus llinatges va presentar una proporció superior a l’esperada de casos greus i de mortalitat, tot i que els autors remarquen que aquest resultat s’ha de confirmar en estudis més amplis i multicèntrics.
La vigilància genòmica permet detectar variants que guanyen terreny, seguir l’evolució de les resistències i aportar informació per adaptar les estratègies de vacunació a mesura que el bacteri evoluciona. Aquesta línia dona continuïtat a més d’una dècada de recerca en vigilància genòmica del pneumococ desenvolupada pel Servei de Microbiologia de Bellvitge en el marc de diferents projectes competitius de l’Instituto de Salud Carlos III.
“Llegir l’ADN del pneumococ ens permet entendre com va canviant el bacteri amb el temps i disposar de més informació per anticipar nous riscos”, explica la Dra. Sara Calvo-Silveria, investigadora de l’IDIBELL vinculada al Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, i primera autora de l’estudi.
El treball forma part de la tesi doctoral de Sara Calvo-Silveria, defensada el 24 de juliol a la Universitat de Barcelona amb la qualificació d’excel·lent cum laude i menció internacional. La seva recerca ha permès aplicar les eines actuals de genòmica a una sèrie clínica i microbiològica iniciada a l’Hospital de Bellvitge l’any 1974, quan aquestes tecnologies encara no existien.
Sobre la meningitis pneumocòccica
La meningitis pneumocòccica continua sent una de les formes més greus de meningitis bacteriana. Als països d'ingressos alts, la mortalitat descrita se situa globalment entre el 20% i el 37%, i una part de les persones supervivents presenta seqüeles neurològiques a llarg termini, com pèrdua auditiva o alteracions cognitives
Sobre l'estudi
L'article “Five decades of pneumococcal meningitis in Spain: a single-centre, clinical and genomic, retrospective, observational study” s'ha publicat a The Lancet Microbe. La recerca integra especialistes de Microbiologia i Malalties Infeccioses de l'Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL, investigadors del CIBERES i CIBERINFEC, el Laboratori de Referència de Pneumococ del Centro Nacional de Microbiología-ISCIII, la Universitat de Barcelona, el Wellcome Sanger Institute, la Universitat de Bath, University College London i l'European Bioinformatics Institute.
El treball ha rebut finançament de l'Instituto de Salud Carlos III, cofinançat pel Fons Social Europeu, del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES) i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Infecciosas (CIBERINFEC). També ha rebut suport de la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica i de la Gates Foundation.
Referència bibliogràfica
Calvo-Silveria S, González-Díaz A, Cabellos C, King AC, España-Bonilla R, Berbel D, Tubau F, Yuste J, Martí S, Càmara J, Cheng HCR, Guillem L, Viladrich PF, Bentley SD, Liñares J, Lo SW, Ardanuy C. Five decades of pneumococcal meningitis in Spain: a single-centre, clinical and genomic, retrospective, observational study. Lancet Microbe. 2026:101471. DOI: 10.1016/j.lanmic.2026.101471