Ni cinc, ni set
La Carme no havia matinat tant des que era jubilada. En l’acte d’acomiadament va sentir per primer cop de boca d’un company de feina «Te jubilaste, la cagaste», expressió que feia referència al seu futur un cop alliberada de la vida laboral
Havia passat mig any d’aquell dia i la Carme estava a la cuina sense treure’s aquesta tan desafortunada frase del cap, Carme mirava la tassa il·luminada per la llum del fanal que s’escolava per la persiana mig oberta. La fina porcellana estava acompanyada d’un plat del mateix disseny i material que contenia sis galetes de la marca María, sis; ni set ni cinc. Des que la jubilada anava a l’escola el nombre total del seu desdejuni havia de ser aquest o cap.
La Carme repassava com havia arribat al dia d’avui, o sigui, com havia anat tot plegat. No pas gaire temps després de tornar del viatge a les illes gregues per celebrar el seu canvi de vida va començar a notar el ventre adolorit. El seu primer pensament va ser que la causa d’aquest dolor era la manera de cuinar dels grecs; per ella no hi havia ningú que pogués donar lliçons de res als catalans.
Aconsellada per la seva millor amiga va decidir visitar el seu metge de capçalera que, després d’explorar-la a consciència, decidí enviar-la a l’hospital per ampliar l’examen amb una colonoscòpia. Dos dies abans li havien trucat de la consulta del doctor Roig per citar-la el dia d’avui per tal de donar-li els resultats de l’exploració.
La Carme havia estat sempre una dona valenta, però aquell matí se sentia especialment nerviosa, l’assaltaven tots els temors del món i, si el que tenia era un mal dolent, com s’ho faria pel tractament? Ella vivia sola...
Amb tots aquests neguits entrà a aquella consulta que tant ha freqüentat, però ara mateix li era adversa. Assegut a la taula, revisant uns papers, hi ha el Dr. Roig, amb el semblant hieràtic, alçà la vista i la convidà a seure. La Carme ho va agrair interiorment, ja que les cames li feien figa.
El metge dedicà un somriure professional a la dona. ─Molt bé, Carme, ja tinc els resultats de la seva endoscòpia.
La dona no sabia si el volia sentir, però va dir, amb el cor pres:
─Vostè dirà, doctor.
─Doncs, com a resultat d’aquesta prova se li han trobat sis pòlips, ni set ni cinc. Sis, però això sí, tots bons!
La Carme va tancar els ulls somrient i va veure les seves sis galetes María amuntegades una sobre l’altra i va pensar: «Sempre he sabut que era un bon nombre».
Maite Gonzalez Estopà