La Dra. Carmen Monasterio i la Dra. Neus Salord, de la Unitat del Son del Servei de Pneumologia, han participat en l’elaboració del Document Internacional de Consens sobre l’Apnea Obstructiva del Son, recentment publicat a la revista Archivos de Bronconeumología.
Aquest document és fruit del treball fet durant dos anys tot i la pandèmia de Covid-19, i el seu objectiu principal és proporcionar directrius que permetin als professionals sanitaris prendre les millors decisions en l’assistència dels pacients adults amb aquesta malaltia, segons un resum crític de la literatura més actualitzada i l’opinió consensuada del grup d’experts participants, constituït per 17 societats científiques i 56 especialistes amb àmplia representació geogràfica i la participació de 4 societats internacionals.
A banda de participar en la revisió crítica i les votacions dels diferents punts del consens, la Dra. Monasterio i Dra. Salord hi han participat com a redactores de tres capítols, entre els quals els de la definició de la malaltia.
Un dels aspectes més rellevants és el canvi de nomenclatura de la malaltia, anomenada fins ara síndrome d’apnea-hipopnea del son, SAHS, i que passa a dir-se apnea obstructiva del son, amb l’acrònim AOS. S’ha optat per simplificar el nom traient la paraula síndrome i introduint el terme obstructiva amb l’objectiu de subratllar la naturalesa obstructiva de la malaltia.
S’ha actualitzat també la definició de la malaltia. Es defineix l’AOS per la presència d'un índex d’apnea-hipopnea per hora (IAH) superior a 15 episodis respiratoris per hora, predominantment obstructius; o, alternativament, per la presència d’un IAH superior als 5 episodis per hora, acompanyada d’una o més de les següents possibilitats: excessiva somnolència durant el dia, son no reparador, cansament excessiu, o deteriorament de la qualitat de vida relacionat amb el son, no justificables per altres causes.
S’ha fet un pas més, en base al coneixement actualitzat de la malaltia, per subratllar que l’AOS és una malaltia complexa la gravetat de la qual no es pot simplificar tan sols amb l'índex d’apnea-hipopnea. En aquest sentit, i a falta d’una escala validada, s'ha consensuat incloure diferents paràmetres que en conjunt descriuen la gravetat de l’AOS a més de l’IAH, i que són: el temps acumulat amb saturació per sota del 90% (CT 90%) com a reflex de la hipoxèmia, el grau de somnolència diürna, el grau d’obesitat mesurat per l’índex de massa corporal i les comorbiditats que s’han relacionat amb l’AOS (hipertensió arterial, especialment si és resistent a el tractament o té un patró non-dipper, o diabetis tipus 2, dislipèmia, malaltia coronària, ictus, insuficiència cardíaca o fibril·lació auricular).
El consens actualitza l’algoritme diagnòstic, on guanyen protagonisme la valoració experta i els mètodes simplificats. A l’apartat del maneig terapèutic, hi destaca un abordatge més integral i multidisciplinari, en el qual les diferents opcions terapèutiques no són excloents.
El consens consta d’un amplíssim material on-line que complementa l’article principal, recull la revisió sistemàtica feta pels autors i amplia tots els aspectes principals de la malaltia, i que serà de gran utilitat per a tots els especialistes interessats.
