El Dr. Javier Tapia, comissionat de l’Hospital Universitari de Bellvitge per al projecte Smart Health Community, va defensar el passat 29 de gener al Campus de Bellvitge de la UB la seva tesi doctoral Expresión diferencial del nivel de calidad de vida relacionada con la salud en la insuficiencia cardiaca en función del sexo: impacto de los factores somáticos y psicosociales asociados en la percepción del estado de salud de los pacientes. La tesi ha estat dirigida pel Dr. Josep Comín.
La insuficiència cardíaca crònica constitueix una de les principals causes de morbimortalitat i consum de recursos sanitaris als països desenvolupats, amb un impacte especialment rellevant en la qualitat de vida relacionada amb la salut dels pacients afectats. Aquesta tesi doctoral aborda, des d'una perspectiva multidimensional i amb metodologia robusta, la influència del sexe i dels factors somàtics i psicosocials en la percepció de la qualitat de vida en pacients amb insuficiència cardíaca crònica, integrant dades de dos grans cohorts complementàries: l'estudi multicèntric VIDA-IC (amb 1.028 pacients) i la cohort DAMOCLES (amb 1.120 pacients).
Per analitzar aquestes cohorts, s’han utilitzat instruments validats per a l'avaluació de la qualitat de vida i per a la caracterització psicosocial (índexs de dependència, escales de suport social, funció familiar, estat afectiu i cognitiu). L’anàlisi estadística ha inclòs models multivariants ajustats per variables clíniques i psicosocials, amb estratificació per sexe.
La principal aportació d’aquest treball ha estat demostrar que la bretxa de gènere pel que fa la qualitat de vida relacionada amb la salut en pacients amb insuficiència cardíaca s’explica en gran mesura per factors psicosocials, i no només per diferències clíniques.
Les dones amb insuficiència cardíaca crònica presenten sistemàticament una pitjor percepció de qualitat de vida en comparació amb els homes, tant en les dimensions físiques com emocionals i socials, independentment de la severitat clínica, la fracció d'ejecció, la comorbiditat o l'edat. Aquesta bretxa de gènere es manté després d'ajustar per factors somàtics, cosa que suggereix l'existència de determinants addicionals.
L'anàlisi detallada revela que els factors psicosocials (fragilitat, dependència funcional, menor suport social percebut, més prevalença de símptomes depressius, menor nivell educatiu) expliquen parcialment la pitjor qualitat de vida en dones, modulant l'expressió clínica de la malaltia. En els models integrals, la inclusió de variables psicosocials redueix significativament la magnitud de la diferència de gènere, si bé no l’elimina del tot, cosa que apunta a una interacció complexa entre biologia, context social i percepció subjectiva de la salut.
Aquestes troballes subratllen la necessitat d'implementar estratègies d'intervenció personalitzades, amb enfocament de gènere i abordatge integral, que incloguin l'avaluació i el tractament de l’esfera psicosocial com a part essencial del maneig d’aquesta malaltia.
