La contaminació de l’aire i la resistència als antibiòtics són dos dels majors reptes de salut pública global: causen més de 10 milions de morts anual. Un grup de recerca de l’Hospital de Bellvitge, l’IDIBELL i el CIBERINFEC ha publicat el primer estudi on es relacionen els dos fenòmens, elaborat amb dades de les 11 ciutats més grans de Catalunya.
La contaminació de l’aire i la resistència als antibiòtics són dos dels majors reptes de salut pública a nivell global: en conjunt, causen més de 10 milions de morts prematures al món, una xifra que incrementa contínuament. La contaminació de l’aire per partícules PM10, PM2.5 i NO2 és un factor de risc per malalties com la demència, certs càncers i també afeccions respiratòries. Per altra banda, l’ús excessiu o incorrecte dels antibiòtics acaba provocant l’aparició de bacteris resistents que causen infeccions que no es poden tractar. S’estima que el 2050 aquest fenomen causarà 10 milions de morts a nivell global. El principal motiu de prescripció d’antibiòtics en l’atenció primària són les infeccions respiratòries agudes, tot i que en alguns casos el diagnòstic és erroni perquè realment es tracta d’infeccions víriques o d’altres afeccions.
Ara, un grup de recerca de l’Hospital de Bellvitge, l’IDIBELL i el CIBERINFEC acaba de publicar a JAMA Network Open el primer estudi on es relacionen aquests dos fenòmens: a partir d’un anàlisi estadístic, han comprovat que els dies que la contaminació de l’aire augmenta més es recepten més antibiòtics. Per estudiar-ho, han recopilat dades diàries sobre els indicadors de contaminació de l’aire PM10, PM2.5 i NO2 i les prescripcions d’antibiòtics per afeccions respiratòries als centres d’assistència primaria de les 11 ciutats catalanes més poblades, al llarg de 8 anys. Després d’un anàlisi estadístic complet, els investigadors han observat que els dies que augmenta la contaminació de l’aire de forma significativa, el consum d’antibiòtics també ho fa. En el cas del PM2.5, també s’ha trobat una associació retardada entre el 7è i 10è dia posterior a l’exposició.
Segons el Dr Jordi Carratalà, líder de l’estudi, aquesta relació “podria ser causada perquè la pol·lució irrita les vies respiratòries i provoca símptomes semblants als d’una infecció, a més de facilitar una infecció bacteriana secundària que es dona mentre el sistema immunitari està lluitant contra les partícules contaminants”.
Un problema de salut global
En tot cas, aquest estudi, que ha inclòs al voltant d’1,9 milions d’habitants i més de 8 milions de prescripcions d’antibiòtics en atenció primària, representa un pas important cap a la comprensió dels efectes de la contaminació de l’aire en la salut pública i es suma a la resta d’evidències sobre la necessitat d’implantar polítiques mediambientals més ambicioses destinades a millorar la qualitat de l’aire i reduir la càrrega de malalties respiratòries, així com l’ús excessiu d’antibiòtics. A més, com que aquesta és la primera publicació sobre el tema, cal seguir investigant el mateix fenomen a diferents regions geogràfiques del món i confirmar i ampliar els resultats.
Article de referència
Gabriela Abelenda et al. Short-term exposure to ambient air pollution and antimicrobial use for acute respiratory symptoms. JAMA Network Open. 2024. DOI:10.1001/jamanetworkopen.2024.32245