El 3r simposi Update In Personalized Immunosuppression, que s’ha celebrat el 24 de maig a l’Hospital de Bellvitge (HUB) coordinat per la Dra Núria Lloberas, del Servei de Nefrologia de l’HUB i investigadora de l’IDIBELL, ha aplegat experts nacionals i internacionals, líders en el camp del trasplantament d'òrgans sòlids, per compartir els seus coneixements, experiències i els darrers avenços en la matèria.
Mitjançant la sessió sobre el maneig dels immunosupressors, els casos clínics i les sessions interactives, s’ha aprofundit en els desafiaments, les oportunitats i la pràctica clínica en aquest camp. El simposi, que ha comptat amb el suport de CHIESI. està recolzat per la International Association of the therapeutic Drug Monitoring and clinical toxicology (IATDMCT).
Cada cop és més evident la necessitat d'una medicina més personalitzada en el camp del trasplantament per aconseguir tenir el pacient abans en rang terapèutic i minimitzar els problemes d'infra- o sobre-exposició associats a un risc més alt de manca de resposta al tractament o bé de toxicitat, que constitueixen una de les principals preocupacions dels professionals.
Després de la benvinguda a càrrec del Dr. Josep Maria Cruzado, cap del Servei de Nefrologia de l’HUB, i la Dra Núria Lloberas, la jornada va començar amb una conferència especial del Dr. Dr Armando Torres, professor emèrit de la Universitat de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife), que es va jubilar l’any passat i va repassar tota una vida dedicada al trasplantament fent especial èmfasi en el camp de la prevenció i maneig de la diabetis post-trasplantament, àmbit en que, com a nefròleg va ser pioner.
A continuació es va dur a terme una taula de debat sobre el maneig del tractament immunosupressor, en que van remarcar aspectes de la farmacologia que poden ser aplicats a la pràctica clínica.
Laure Elens, professora de Farmacocinètica i Bioestadística de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), va parlar de l’efecte del microbioma en la teràpia immunosupressora, encara poc conegut. Va explicar com l’augment de la variació de la població bacteriana pot fer augmentar l’exposició al tacrolimus, incrementant els valor de les àrees sota la corba del fàrmac. I per tant, caldria tenir-la en compte en un futur per minimitzar la variabilitat a l'ajust de la dosi dels immunosupressors.
A continuació, l’internista i nefròleg Teun van Gelder, professor també de Farmacología Clínica a l’Hospital Universitari Medical Center de Leiden (Països Baixos), va detallar el paper de la ratio C0/dosi del tacrolimus com un bon predictor de l’evolució clínica de l’empelt. Més enllà de la classificació dels diferents tipus de fenotips metabolitzadors segons els polimorfismes del gen CYP3A5 que poden explicar l’aclariment del tacrolimus, amb la ratio C/D es pot determinar el comportament de les dosis del tacrolimus al llarg del seguiment post-trasplant. Amb aquesta dada és possible saber quins pacients requeriran més dosis per obtenir el mateix nivell que d’altres i per tant es podran classificar com a metabolitzadors ràpids. I, per altra banda, també quins altres metabolitzadors es comportaran com intermedis o com a metabolitzadors lents.
Ha tancat aquesta sessió el Dr. Soufian Meziyerh, internista-nefròleg de l’hospital de Leiden. En la seva xerrada ha presentat les dades del seu treball on es correlaciona l’exposició dels immunosupressors tacrolimus i micofenolat sodic, amb el rebuig amb BPAR. També ha fet un repàs de quins eren els target que s’han de considerar per tal d’evitar risc de manca d'eficàcia o bé toxicitat.
Casos clínics d’alta complexitat, estratègies i reptes de futur
A la segona taula, s’han proposat tres casos clínics complexes en immunosupressió en tres tipus de trasplantament d’òrgan sòlid: ronyó, fetge i pulmó, en els que va ser difícil ajustar la immunosuppressió per les característiques de cada pacient. Els ponents han estat la Dra. Natalia Ridao, de l’Hospital Universitario Central de Asturies (per trasplantament renal); la Dra. Laura Benítez, de l’Hospital Universitari de Puerta de Hierro per trasplantament hepàtic i, per últim, la Dra. Estefania Mira, de l’Hospital Universitari Reina Sofía de Córdoba, que ha exposat un cas clínic de trasplantament de pulmó.
A la tercera taula s’han plantejat diferentes estratègies de personalització de la immunosupressió per poder instaurar a la práctica clínica. La primera ponència ha anat a càrrec del Dr. Àlex Favà, del Servei de Nefrología de l’HUB, que ha parlat de la personalització immunològia en base a la resposta alogénica celular versus el tractament que s'està fent fins ara. A continuació, el Dr. Roman Hernández, nefròleg de l’Hospital Universitari de Badajoz, ha enumerat les accions que s’han de dur a terme una vegada l’empelt no funciona correctament.
Per acabar el simposi, la darrera taula s’ha dedicat als possibles reptes pel futur per fer un abordatge de les dosis de l’immunosupressió d’una forma més personalitzada. La primera ponent, la Dra. Olalla Maroña, investigadora del grup de Farmacogenòmica i Nous Medicaments de l’Institut d’Investigació Sanitària de Santiago de Compostela, ha parlat de les possibles estratègies farmacogenètiques per al maneig farmacològic personalitzat dels fàrmacs. Ha explicat com els diferents polimorfismes de gens involucrats en el transport o metabolisme dels fàrmacs poden tenir un paper rellevant en l’ajust de dosis. Ha subratllat, per últim, la importància de treballar per aconseguir un passaport genètic per a cada pacient per tal d’evitar les interaccions farmacològiques i poder avançar-se a la resposta del pacient davant diferents fàrmacs.
A la darrera ponència, el Dr. Fritz Diekmann, cap de secció de Nefrología de l’Hospital Clínic de Barcelona, ha explicat les possibles estratègies de futur en el camp de la teràpia cel·lular, cada vegada més avançada.
En la cloenda del simposi, la Dra Núria Lloberas ha agraït CHIESI el seu suport per celebrar esdeveniments professionals com aquest, i ha remarcat la importància de fer aquests tipus de reunions per poder reflexionar, posar en comú el treball dels diferents centres de trasplantaments i saber com es pot millorar la pràctica clínica amb les noves eines i la tecnologia cap a un ajust més personalitzat de les dosis dels immunosupressors en funció de les característiques individuals de cada pacient.
