Notícies
El 14,8% de les 203 persones avaluades abans de sotmetre’s a una pròtesi total de maluc a l'Hospital de Bellvitge presentava una baixa força i massa muscular compatible amb sarcopènia; en set de cada deu casos confirmats, es tractava d’una forma greu
Les persones amb sarcopènia presentaven més comorbiditat, tenien més dificultats per fer de manera autònoma activitats com vestir-se o caminar per casa i mostraven una pitjor percepció de la salut mental i una pitjor funció del maluc que la resta
Segons l’equip investigador, és el primer estudi prospectiu d'aquestes característiques realitzat a l’Estat
El centre ja ha començat a incorporar-ne el cribratge a les consultes i estudia ara la possible relació amb la recuperació i les complicacions després de la cirurgia
Un equip internacional d’investigadors encapçalat per la Flinders University, d’Adelaida (Austràlia) i en el qual ha participat la Dra. Susana Jiménez-Murcia, cap del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge, ha impulsat un projecte de recerca innovador per establir una classificació de les addiccions conductuals segons el nivell de perjudici que generen a les persones i a la societat.
Els ronyons treballen les 24 hores del dia i són essencials per mantenir l’equilibri de l’organisme. Tot i això, la pèrdua de funció renal pot avançar de manera silenciosa, sense provocar símptomes evidents durant les primeres fases. Com podem protegir-los? Què és la reserva renal? I què passa quan els ronyons deixen de funcionar correctament? El nou episodi del vídeopodcast Veus de Bellvitge està dedicat als ronyons i la salut renal. En aquesta ocasió, el Dr. Sergi Codina, nefròleg de l’Hospital Universitari de Bellvitge i investigador de l’IDIBELL, explica què fan realment els ronyons, quins factors poden accelerar-ne el deteriorament i quines opcions existeixen quan la funció renal disminueix, des de la diàlisi fins al trasplantament.
L’anàlisi de l’ADN lliure circulant procedent del donant actua com a biomarcador precís d’un possible rebuig de l’òrgan trasplantat
La posada en marxa d’aquest procediment, a finals de 2025, ha permès no realitzar 69 biòpsies cardíaques, que comporten un risc de complicacions per al pacient
