El Servei de Cirurgia Toràcica implanta una innovadora pròtesi biomecànica personalitzada per substituir la meitat de l’estèrnum

-

El Servei de Cirurgia Toràcica de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha implantat per primera vegada a l’ICS una pròtesi biomecànica personalitzada que substitueix la meitat superior de l’estèrnum i les dues articulacions esternoclaviculars. Aquesta peça de titani, fabricada a mida amb tecnologia 3D, ha permès reconstruir amb èxit la caixa toràcica d’un pacient de 18 anys amb un tumor molt agressiu al pit, preservant completament els moviments respiratoris i d’ambdues extremitats superiors.

El maneig multidisciplinari del cas, realitzat pels cirurgians toràcics en col·laboració amb el Servei d’Anestesiologia i Reanimació i amb el Servei d’Oncologia Mèdica de l’ICO, ha aconseguit fer un tractament combinat amb perspectives de curació. L’administració prèvia de quimioteràpia va reduir la mida del tumor i va eliminar la malaltia metastàtica en altres òrgans, cosa que va fer possible el posterior rescat quirúrgic. La intervenció va ser realitzada per la Dra. Marina Paradela i el Dr. Carlos Javier Déniz, del Servei de Cirurgia Toràcica, que dirigeix el Dr. Ignacio Escobar.

El procediment va tenir dues fases. En una primera part, es va portar a terme l’extirpació acurada del tumor, que mesurava uns 16 centímetres, envaïa part de l’estèrnum i estava en contacte directe amb el cor i els pulmons. Una segona fase de la intervenció va consistir a implantar la pròtesi biocompatible, que és dinàmica i idèntica a les parts de la paret toràcica extirpades del pacient.

Tot el procés va estar supervisat pel Sr. Donato Monopoli, director de l'àrea d’enginyeria biomèdica de l’Institut Tecnològic de Canàries i Osteobionix, empresa que dissenya i fabrica aquest implant.

Un altre aspecte nou de la intervenció va ser la utilització dels lligaments artificials Fibertape d'Arthrex, els quals van servir per acoblar les diferents peces de l'articulació esternoclavicular i per substituir els filferros en el tancament de l'estèrnum. Aquest tipus de material es fa servir sovint en traumatologia però és la primera vegada que s’ha utilitzat en cirurgia toràcica.