El Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària (Programa postIAM) de l’Hospital Universitari de Bellvitge i de la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat (GAPiC) Delta ha aconseguit reduir la mortalitat post-infart un 27,5% en homes i un 47,6% en dones, des que es va posar en marxa el febrer del 2022, segons un estudi publicat a Journal of Cardiovascular Development and Disease.
Aquest programa, que aquest mes de maig ja ha assolit la xifra de 1.000 persones seguides, és una iniciativa pionera a Catalunya impulsada per un equip multidisciplinari format per professionals de cardiologia, infermeria, medicina familiar, medicina física i rehabilitació, dietètica i nutrició, fisioteràpia, psicologia i teràpia ocupacional. Integra els diversos àmbits assistencials, atenció hospitalària i primària, i té una base comunitària.
Es tracta d’una estratègia que s’aplica sistemàticament a totes les persones hospitalitzades a Bellvitge per un infart o una angina inestable que resideixen al Prat de Llobregat i al centre i sud de l’Hospitalet de Llobregat, l’àrea de referència de la GAPiC Delta. El programa està coordinat per la infermera de pràctica avançada de l’Hospital de Bellvitge.
Des del moment en què s’identifica la persona candidata a participar-hi, es demana una valoració als equips de Rehabilitació i, en el cas de persones fumadores, també de Medicina Preventiva, amb l’objectiu d’iniciar el tractament de manera precoç durant l’estada hospitalària. Quan s’apropa el moment de l’alta mèdica, la infermera de pràctica avançada acudeix a presentar-li el programa i li proporciona el telèfon de contacte per a dubtes i la programació de les properes cites a l’hospital. Paral·lelament, contacta amb l’equip d’atenció primària del/la pacient per coordinar l’activitat de seguiment.
Durant els dotze mesos següents, la infermera referent del programa fa diverses visites telefòniques per valorar l’adherència terapèutica i els possibles efectes secundaris de la medicació, monitorar les xifres de colesterol LDL, i controlar altres factors de risc cardiovasculars (tensió arterial, alimentació, hàbits saludables, realització d’exercici de manera habitual...). Si els valors no se situen dins dels objectius establerts, se li pot indicar un canvi de tractament consensuadament amb l’equip mèdic. En aquest seguiment col·laboren professionals de cardiologia, infermeria, medicina familiar, rehabilitació, dietètica i nutrició, fisioteràpia, psicologia i teràpia ocupacional.
A les persones que no tenen alguna contraindicació específica i se’ls pot avaluar el risc de complicacions durant l’exercici, se’ls proposa un programa de Rehabilitació Cardíaca al mateix hospital.
A l’atenció primària es fan visites de seguiment estructurat per controlar els factors de risc, els hàbits i el tractament farmacològic. Alhora, es garanteix un tractament individualitzat i holístic, avaluant la fragilitat i els factors psicosocials. Seguint la filosofia de respondre a tots els perfils, els equips de fisioteràpia del CAP desenvolupen un programa d'exercici terapèutic per a les persones que no es poden classificar pel risc d’exercici i han de ser exclosos de l’entrenament físic de rehabilitació cardíaca de l’hospital.
El programa també ofereix sessions formatives presencials sobre factors de risc cardiovascular, psicologia i estrès, alimentació i exercici saludable. A més, inclou una aplicació informàtica educativa amb informació i consells de salut, desenvolupat per l’equip de professionals que participen en el programa i pel personal tècnic de l’Hospital de Bellvitge i de l’atenció primària de la Metropolitana Sud.
Així mateix, les persones participants disposen d’una via de contacte directa amb la infermera per consultar els dubtes relacionats amb la seva patologia dins d’un horari establert. Les persones que tenen necessitats d’acompanyament psicològic són derivades al Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge. Durant l’últim any, també s’ha incorporat a aquest àmbit l’associació de pacients CorAvant.
La coordinació amb l’atenció primària permet distribuir les tasques, evitar la duplicació d’analítiques i proves i afavorir el model longitudinal, integratiu i holístic propi d’aquest àmbit assistencial. Des de l’atenció primària s’inclou també atenció individual per part del/la dietista-nutricionista.
Segons destaca Laura Cuixart, dietista-nutricionista d’Atenció Primària Delta, “la nostra incorporació al programa permet definir diferents patrons d’alimentació de les persones ateses”. I, afegeix, “el format de sessions grupals de recordatori contribueix a millorar l’adherència a llarg termini i a afavorir el manteniment dels canvis d’hàbits”.
Laia Alcober, metgessa de família i directora del Programa Assistencial de Malaltia Cardiovascular de la GAPiC Delta, subratlla que, amb la incorporació dels equips de fisioteràpia a l’atenció primària, “s’ha posat en marxa un programa per millorar l’estat funcional, la condició física i l’autonomia de les persones que no poden entrar en un programa de rehabilitació cardíaca i que sovint són identificades com a fràgils, programa consistent en una sèrie de sessions d’exercici grupal adaptades”.
A l’Atenció Primària, el programa ha assolit una elevada adherència al seguiment estructurat amb més del 90% de les persones incloses. Per la seva banda, els dietistes-nutricionistes han realitzat seguiment a prop del 80% dels pacients, mentre que el programa de fisioteràpia de l’atenció primària s’ha posat en marxa a tots els equips d’Atenció Primària del territori durant el 2026.
Millors resultats en les dones
Els supervivents d’un infart o una angina inestable tenen un risc molt més elevat que la resta de la població de patir un altre esdeveniment cardiovascular greu, en especial durant el primer any, segons ha quedat establert per molts estudis.
El treball publicat recentment a Journal of Cardiovascular Development and Disease ha comparat dos grups de persones ateses a l’Hospital de Bellvitge després d’un infart: 200 pacients de l’hospital donats d’alta consecutivament l’any 2018, és a dir, abans de l’inici del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària, i un altre grup de 209 pacients donats d’alta l’any el 2022 ja inclosos en el programa.
Segons els resultats, en els pacients que van formar part del programa el control lipídic i glucèmic va millorar significativament tant pel que fa al seguiment inicial (del 1r al 4t mes) com al tardà (del 9è al 18è mes).
A més, l’estudi ha detectat també millores importants en la mortalitat. Així, mentre que el grup del 2018 va acumular una mortalitat al cap de divuit mesos del 9,1% dels homes i del 10,5% de les dones, en els participants en el programa la mortalitat va ser del 6,6% dels homes i del 5,5% de les dones. Aquestes diferències signifiquen una reducció relativa de la mortalitat del 27,5% en els homes i del 47,6% en les dones.
Un dels fets que més destaquen d’aquests resultats és la superior millora en la mortalitat de les dones. Segons la Dra. Oona Meroño, responsable del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària de l’Hospital de Bellvitge, això demostra que l’activitat del programa “equilibra les diferències que encara hi ha, aquí i arreu, en el tractament i seguiment de la síndrome coronària aguda en homes i dones”.
Alguns dels aspectes del programa post-infart que poden haver afavorit en especial les dones, segons els autors, són la integració de l’atenció primària, l’atenció prestada als factors psicosocials, o la prescripció d’exercici físic.
Segons subratlla Oona Meroño, “la bretxa de gènere existeix en tots els àmbits de la nostra societat i l’assistència sanitària no és una excepció; històricament, els avenços assistencials han tendit a afavorir més l’home; en la nostra especialitat, per exemple, se sap que hi ha una infraestimació del risc vascular en les dones i que les dones reben menys sovint tractaments agressius contra la síndrome coronària aguda”. En definitiva, segons aquesta especialista, “el nostre estudi és una evidència més que, quan es prenen mesures per optimitzar l’assistència, les dones resulten les més beneficiades perquè eren les que fins llavors concentraven més mancances”.
Per la seva banda, Gemma Simó, infermera de pràctica avançada del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària de l’Hospital de Bellvitge, subratlla que, a banda dels resultats objectius de millora de la mortalitat, el programa també genera “un augment molt important de satisfacció dels i les pacients: se senten acompanyats, i els tranquil·litza saber que podem detectar incidències més enllà de les visites presencials”.
Gemma Simó destaca com un altre dels fets més valorats pels pacients l’acompanya-ment psicològic i la vinculació del programa amb el Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge. Tot això, conclou, “fa augmentar el seu compromís amb l’atenció a la mateixa salut i facilita mantenir els canvis proposats al llarg de tota la seva vida”.
Article de referència
(*) Meroño Dueñas O, Sanchez MI, Llagostera Martin M, Ruiz Muñoz M, Gomez Cuba M, Alcober Morte L, Fernández NL, Cirera Salleras G, Ricarte Marin A, Cera MS, Garay Melero A, Simo Cubel G, Gomez Hospital JA, Capdevila Aguilera C, Comin Colet J. Nurse-Led Secondary Prevention After Acute Coronary Syndrome: Bridging the Gender Gap in Cardiovascular Outcomes-A Sub-Analysis of the BEAT-HF Study. J Cardiovasc Dev Dis. 2026 Feb 21;13(2):102. doi: 10.3390/jcdd13020102. PMID: 41745351; PMCID: PMC12941035.