La fallada primària de l’empelt és la primera causa de mort precoç després del trasplantament
Ha fet una anàlisi retrospectiva de 2.376 trasplantaments cardíacs realitzats a 14 hospitals de tot l’Estat
L’estudi conclou que l’elecció entre la canulació perifèrica o central per a la col·locació de l’ECMO-Venoarterial determina una millora de la supervivència
La complicació més greu que pot patir una persona poc després de rebre un trasplantament de cor és la fallada primària de l’empelt, responsable d’un 30% de les morts en el primer mes posterior a la intervenció. Per tractar aquesta fallada el pacient ha de ser connectat a un assistència mecànica circulatòria i respiratòria, la membrana d’oxigenació extracorpòria venoarterial (ECMO-VA), que substitueix de forma transitòria les seves funcions cardíaca i pulmonar. Per aplicar l’ECMO-VA s’utilitzen unes cànules de poliuretà que permeten establir el circuit per a la circulació de la sang i la seva oxigenació extracorpòria. El procediment de canulació pot ser perifèric, per l’arteria i vena femoral, o central, per l’aurícula dreta i aorta, segons l’accés quirúrgic.
Un estudi multicèntric que ha liderat l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) constata que els pacients als qui s’aplica la canulació perifèrica en l’ECMO-VA registren, als tres mesos de la intervenció, una supervivència superior en un 20% als que reben la canulació central. El treball ha estat publicat a la revista The Journal of Heart and Lung Trasplantation. L’estudi s’ha dut a terme a partir de l’anàlisi retrospectiva de 2.376 trasplantaments cardíacs realitzats entre 2010 i 2020 en 14 hospitals de tot l’Estat que hi han participat en el Registro Español del Trasplante Cardíaco. A més de les diferències entre la canulació central i la perifèrica, també s’han analitzat els possibles beneficis del suport amb ECMO-VA precoç (menys de 3 hores després del trasplantament) enfront del més tardà (més de 3 hores després) en els casos de fallida primària de l’empelt, sense que s’hagin trobat diferències significatives.
“Tot i que alguns treballs previs suggerien que la implantació precoç podia millorar el pronòstic dels pacients amb fallada primària de l’empelt, una de les principals conclusions del nostre estudi és que no hi ha diferències significatives entre l’inici precoç i el diferit, mentre que la canulació perifèrica enfront la central si que mostra clars beneficis”, segons explica el Dr. José González Costello, coordinador de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca del Servei de Cardiologia de l’HUB, membre del grup Bio-Heart de l’IDIBELL, i principal investigador d’aquest estudi.
Vegeu l’article de referència
Olivella A, Almenar-Bonet L, González-Vilchez F, Díez-López C, Díaz-Molina B, Blázquez-Bermejo Z, Sobrino-Márquez JM, Gómez-Bueno M, Garrido-Bravo IP, Barge-Caballero E, Farrero-Torres M, García-Cosio MD, Blasco-Peiró T, Pomares-Varó A, Muñiz J, González-Costello J. Mechanical circulatory support in severe primary graft dysfunction: Peripheral cannulation but not earlier implantation improves survival in heart transplantation. J Heart Lung Transplant. 2023 Mar 15:S1053-2498(23)01784-9. doi: 10.1016/j.healun.2023.03.008. Epub ahead of print. PMID: 37019730.