La Juana Caballero és una dona hospitalenca de 62 anys i la primera pacient ingressada per Covid-19 a l'Hospital Universitari de Bellvitge de l'1 al 6 de març del 2020.
- Té idea o sap com es va contagiar?
Si, la Dra amb la que treballo va viatjar a Alemanya per assistir a un congrés i va arribar aquí el 23 de febrer que es quan vaig estar en contacte amb ella.
- Quins van ser els seus símptomes?
Vaig començar amb tos constant, seguit de febre molt alta, amb malestar general i pressió al pit, sense faltar-me mai l’aire.
- Com recorda la seva estada a l’hospital, tenint en compte que va ser molt a l’inici de la pandèmia?
La recordo com un aïllament com si tingues “la pesta” sense que ningú s’apropés, amb solitud i incertesa.
- Quan temps va estar aïllada?
A l’hospital 7 dies, doncs a l’inici eren 14 dies però vaig insistir en que em deixessin continuar l’aïllament en el meu domicili ja que visc sola i la meva família no corria perill. Vaig continuar 30 dies a casa aïllada ja que la tos no va cessar en tot el mes.
- Pateix alguna seqüela?
No relaciono res que sigui de Covid-19.
- Què destacaria del procés ara que ja ha passat un any?
Els dos mesos següents molta tristesa, moltes llàgrimes, amb les notícies de les morts fins que un dia vaig decidir no posar la televisió. Com va irrompre la pandèmia de tal manera, mai van venir al meu domicili a fer-me la PCR, com em van comentar que vindrien, per comprovar quan el meu resultat era negatiu.
- Hi ha alguna cosa més que li agradaria afegir?
Degut a la situació, vaig enyorar la falta de seguiment professional durant els 30 dies que vaig estar a casa. Vaig realitzar-me una serologia privada, però amb el pas del temps vaig comprendre perfectament la situació amb la qual es trobava la sanitat al país.