En una de les xerrades més participatives d’aquesta edició del cicle Disculpi, tinc un dubte… el Dr. Gabriel Moreno González, director del Programa de Trasplantament de l’Hospital de Bellvitge (HUB), va desmuntar a la Biblioteca Bellvitge el passat 18 de març tot un seguit de falses creences al voltant de la donació i el trasplantament d’òrgans i teixits.
El Dr. Moreno va refutar molts mites que encara són presents entre una part de la població, com ara que en una situació greu els donants poden no rebre tota l’atenció necessària en un hospital; que l’extracció d’òrgans es pot dur a terme abans que una persona hagi mort; casos de persones que han despertat després de la constatació d’una mort encefàlica; tràfic d’òrgans o la possibilitat de saltar-se la llista d’espera per a un trasplantament en el cas de persones riques o famoses.
A més d’aquestes falses premisses de caire més groc, d’altres més discretes també van ser esvaïdes pel director del Programa de Trasplantament de l’HUB: no hi ha una límit d’edat per esdevenir donant; cap religió s’oposa directament a la donació i el trasplantament d’òrgans, “es tracta més aviat d’un problema cultural”, ni el fet de tenir un precari estat de salut és un factor que impedeixi ser donant.
A partir de l’esvaïment d’aquest seguit de falses creences, el Dr. Moreno va subratllar el funcionament transparent i modèlic del sistema de donació i trasplantaments català i estatal, en que totes les donacions d’òrgans i/o teixits es porten a terme amb l’autorització del donant, o quan ja no és possible, de la seva família.
Qualsevol persona pot expressar de forma prèvia el seu desig de ser donant amb el registre de voluntats anticipades o marcant la casella corresponent en La meva Salut, tot i que encara no són moltes els casos en que l’equip de coordinació de trasplantament d’un hospital com Bellvitge es troba amb aquest procediment realitzat.
Per aconseguir fer créixer el nombre del registre de donants, el Dr. Gabriel Moreno va destacar com a fonamental “trencar tabús a l’hora de parlar de la mort i de la possibilitat de ser donant d’òrgans i teixits, i tenir comentats aquests temes abans que es presentin”. D’aquesta forma també s’evitaria carregar tota responsabilitat sobre les famílies, que han de prendre una decisió en un moment molt dramàtic, tot just després de perdre un ésser estimat.
D’altra banda, arran de les desenes de preguntes que si li van plantejar per part d’un públic més que interessat, el Dr. Moreno va resoldre dubtes i aclarir conceptes al voltant d’aspectes mot diversos lligats a la donació i els trasplantaments, com ara els procediments de donació (mort encefàlica i asistòlica controlada); la conservació i el transport d’òrgans; la donació per eutanàsia; el futur dels xenotrasplantaments; els criteris de compatibilitat que fan possible o no un trasplantament, o els trasplantaments creuats, entre molts d’altres.