“La violència masclista és un problema de salut pública i afecta a tothom”

- Formació

L’Esther Lozano és advocada, cap de la Unitat d'Assessorament Jurídic de l’Hospital Universitari de Bellvitge i, des de l’any 2011, també la referent d’igualtat de la institució. Durant tot aquest temps ha viscut una creixent conscienciació social i la professionalització dels mecanismes per identificar i abordar els masclismes dins i fora de l’HUB. Lozano anima a llegir el II Pla d’Igualtat de l’Institut Català de la Salut (ICS), un document enriquidor i didàctic que exposa 52 accions per avançar cap a un futur més igualitari, i recorda que qualsevol dona que ho necessiti pot contactar amb igualtathub.ics@gencat.cat

- Quina és la funció de les referents d’igualtat?

Som persones amb formació especifica en matèria d’igualtat encarregades d’aplicar la perspectiva de gènere de forma transversal a l’organització. Cal recordar que el personal de l’HUB és altament feminitzat (72% de dones) i és important que les professionals i els professionals tinguin a la seva disposició els referents d’igualtat per rebre assessorament i recolzament en temes d’assetjament, discriminacions a la feina i, especialment, violència masclista. El nostre paper és intentar que la feina no sigui un problema afegit a una dona que pateix violència masclista.

- Com us organitzeu per fer la vostra feina?

El centre corporatiu de l’ICS compta amb una Responsable d’Igualtat i Polítiques Socials, una psicòloga i una treballadora social especialitzades en violència masclista i a on podem dirigir a les nostres professionals en cas de requerir-ho previ assessorament i acompanyament des del territori. També hi ha 14 referents d’igualtat repartides per tot el territori, tant a l’Atenció Primària com als Hospitals.

- I com es pot accedir a informació relacionada amb la igualtat?

Hi ha un apartat d’igualtat a l’Intranet de l’HUB on es pot trobar normativa, una bústia de suggeriments i adreça de contacte. També hem presentat el II Pla d’Igualtat de l’ICS al Comitè de Direcció, a la Junta de Personal i al Comitè de Seguretat i Salut Laboral de l’HUB. En relació a la violència masclista, a les consultes d’infermeria i medicina de les Unitats Bàsiques de Prevenció (UBP) hi ha uns metacrilats amb codis QR que dirigeixen directament a nosaltres.

- Els protocols existents garanteixen l’anonimat i la confidencialitat d’una víctima de violència masclista, assetjament sexual, psicològic, per raó de sexe o orientació sexual, o qualsevol altra discriminació?

Sí, les dades són totalment anònimes i es tracta la documentació de forma encriptada. Quan nosaltres atenem a professionals a l’HUB, la informació obtinguda està custodiada i s’envia al centre corporatiu encriptada. A més, en tot moment es compta amb el consentiment de la víctima.

“El nostre paper és intentar que la feina no sigui un problema afegit a una dona que pateix violència masclista”

 

- Darrerament s’han publicat dades alarmants sobre l’increment del negacionisme de la violència masclista entre els homes, especialment entre els més joves. Quines accions per avançar cap a un futur sense violència masclista es fan a l’HUB?

L’HUB és un hospital de referència en l’assessorament i l’acompanyament que es fa a les víctimes de violència masclista. Quan una dona ens contacta, ens entrevistem amb ella per escoltar les seves necessitats personals i laborals, li expliquem els drets que té a disposició i, si s’escau, s’estableixen mesures cautelars. Som un centre pioner en l’establiment d’un protocol de pàrquings vigilats, amb formació especifica del personal de seguretat. Previ consentiment de la professional, en determinats casos es fa derivació al centre corporatiu i es fa seguiment de la seva situació durant el període de transició a la normalitat.

- I en l’àmbit de la prevenció?

Per avançar cap a un futur sense violència hem realitzat una formació teatralitzada en violència masclista a un total de 58 equips per tot el territori Metropolità Sud. Uns actors simulaven escenes impregnades de violència masclista, a vegades implícita, que es podien trobar els professionals a la consulta.

- Connectat amb la setmana del 25N, el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, els Serveis d’Urgències dels hospitals de l’Institut Català de la Salut van iniciar oficialment la dinàmica gamificada “Una mirada atenta”. Com evoluciona aquesta iniciativa?

“Una mirada atenta” es va presentar de forma pionera al Servei d’Urgències de l’HUB i actualment la formació ja es realitza a Traumatologia, Ginecologia i Psiquiatria, els serveis més proclius a rebre pacients víctimes de violència masclista.

- Per altra banda, les dades evidencien que la conciliació familiar té una incidència molt gran en la bretxa salarial perquè són les dones qui es redueixen més la jornada. Com s’està fent front a aquesta situació?

Volem promoure la corresponsabilitat, perquè s’ha detectat que les dones gaudeixen del 90% dels permisos que impacten en nòmina. I els agafen per a la cura d’infants o de familiars a càrrec. Per això, com a institució es vol transmetre que les cures són una tasca de tothom i evitar així la pèrdua de talent femení als nostres centres. Per altra banda, cal promoure també mesures de conciliació basades en la flexibilització de les formes de treball sempre que sigui possible per necessitats del servei.

“Promovem la corresponsabilitat perquè les dones gaudeixen del 90% dels permisos que impacten en nòmina”

 

- Aquesta setmana s’ha impulsat el Termòmetre de la Igualtat. Quina valoració en fa de les aportacions dels professionals?

El Termòmetre de la Igualtat s’ha llançat com una iniciativa per veure què entenem a l’HUB com a igualtat. Encara és aviat però durant les properes setmanes analitzarem curosament els resultats per extreure’n conclusions.

- Per últim, quins són els principals reptes en matèria d’igualtat que té la institució a mig i llarg termini?

L’objectiu principal és contribuir a reduir la bretxa salarial i això passa també per incrementar el número de dones que accedeixen als llocs de direcció. Som una institució altament feminitzada però els caps de servei i els caps de secció són majoritàriament homes. Per promoure un canvi en aquest sentit, actualment s’està realitzant la tercera edició del Programa d’expertesa en lideratge en femení, un projecte estratègic per potenciar la incorporació de dones als càrrecs de responsabilitat. Cal posar en valor que el lideratge femení és més col·laboratiu, empàtic i té més vocació de servei. A més, subratllar que la violència masclista és un problema de salut pública i afecta a tothom, pel que cal més sensibilització. Tampoc podem oblidar que els Hospitals som una de les primeres portes d’entrada dels casos de violència masclista i si tenim eines per detectar-los i abordar-los és probable que disminueixin.