Un estudi publicat al Journal of Eating Disorders mostra millores tant en l’estat nutricional com en la qualitat de vida de les persones usuàries després de participar en un programa residencial especialitzat.
L’estudi, que inclou 18 participants amb una mitjana de més de 27 anys d’evolució del trastorn, posa de manifest l’impacte del programa en àmbits com el benestar emocional, la vitalitat i el funcionament social.
El model de la UIR-TCA de la Fundació Hospitalàries Martorell-Hospital Universitari de Bellvitge combina atenció mèdica, psicoteràpia, suport familiar i rehabilitació psicosocial per afavorir la recuperació funcional de les persones ateses.
La Unitat Integral de Recuperació dels Trastorns de la Conducta Alimentària de la Fundació Hospitalàries Martorell i l’Hospital Universitari de Bellvitge ha publicat els primers resultats del seu model assistencial especialitzat per a persones adultes amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) greus i de llarga evolució. Els resultats s’han recollit en l’article Specialized, integrative treatment for longstanding eating disorders: early insights and implications, publicat al Journal of Eating Disorder, la revista internacional de major impacte en l’àmbit dels TCA.
L’estudi està liderat pel Dr. Fernando Fernández-Aranda, director de la Unitat, i ha comptat amb la participació de l’equip de la UIR-TCA coordinat per la Dra. Núria Jaurrieta i d’altres centres de recerca nacionals i internacionals.
Un recurs especialitzat per a casos de llarga evolució
La UIR-TCA es va posar en marxa el gener de 2024 per donar resposta a la petició del sistema públic de salut de Catalunya d’oferir una atenció especialitzada i suprasectorial a persones adultes amb TCA greus i de llarga durada, principalment anorèxia nerviosa, que han seguit diversos tractaments previs sense assolir una recuperació clínica sostinguda.
Aquest perfil de pacients presenta una elevada complexitat clínica i requereix models assistencials adaptats a les necessitats específiques associades a la cronicitat i a la llarga evolució del trastorn.
Aquest estudi inicial ha analitzat quantitativa i qualitativament els resultats de 18 pacients, amb una evolució mitjana de la malaltia superior als 27 anys i una mitjana de vuit intents terapèutics previs. Les participants van seguir un programa residencial d’entre tres i quatre mesos de durada.
Millores en l’estat nutricional i la qualitat de vida
Després de completar el programa, els resultats mostren millores significatives en l’índex de massa corporal (IMC) i en diferents dimensions relacionades amb la qualitat de vida.
Les millores observades inclouen aspectes com el benestar emocional, la vitalitat, el funcionament social i la percepció global de l’estat de salut. Les participants també van expressar un alt grau de satisfacció amb el tractament, amb una puntuació mitjana de 85,3 punts sobre 100.
Aquests resultats són especialment rellevants en el context d’una població amb una trajectòria prolongada de malaltia i múltiples tractaments previs, si bé els autors assenyalen la necessitat de continuar estudiant els resultats del model amb mostres més àmplies i un seguiment més prolongat.
Un model integral centrat en la persona
El model assistencial de la UIR-TCA combina diferents àmbits d’intervenció dins d’un enfocament multidisciplinari i centrat en la persona. El programa integra atenció mèdica i nutricional, psicoteràpia, intervenció familiar, rehabilitació psicosocial i activitats grupals.
Més enllà de l’abordatge dels símptomes del trastorn alimentari, el model posa el focus en aspectes com la qualitat de vida, l’autonomia personal, la corresponsabilitat, la voluntarietat i la recuperació funcional, amb l’objectiu d’acompanyar les pacients en la recuperació de diferents àrees de la seva vida i en la transició assistencial amb les diferents UTCA de Catalunya.
L’anàlisi qualitativa de les entrevistes realitzades durant l’estudi també identifica canvis percebuts per les participants en àmbits com la consciència sobre la malaltia, la regulació emocional, les relacions familiars i la recuperació de projectes vitals més enllà del trastorn alimentari.
Conclusions
Les conclusions de l’estudi apunten al potencial d’aquest tipus de model especialitzat per donar resposta a persones amb TCA de llarga evolució i amb necessitats assistencials complexes.
Els autors assenyalen que els resultats inicials aporten evidència sobre la viabilitat i els possibles beneficis d’un abordatge integral i especialitzat en aquesta població, i plantegen la necessitat de continuar desenvolupant i avaluant recursos específics dins dels sistemes públics de salut.
La publicació d’aquests primers resultats contribueix també a donar visibilitat a la necessitat d’oferir respostes assistencials específiques per a les persones amb trastorns de la conducta alimentària de llarga evolució, un perfil que sovint requereix una intervenció diferenciada i sostinguda en el temps.