L’Hospital Bellvitge, el Parc Taulí i l’Hospital Sant Pau pioners en la implantació d’un marcapassos que es programa automàticament durant una ressonància magnètica

- Innovació

El Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el Parc Taulí i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau han estat els primers centres de l’Estat en implantar amb èxit el nou model de marcapassos TRC-P Amvia de Biotronik, que utilitza sensors que reconeixen automàticament quan el pacient està en un cap de ressonància magnètica, convertint el dispositiu al mode de ressonància magnètica.

Un cop finalitzada la prova, el dispositiu torna a la seva programació. D’aquesta manera, els pacients no han de visitar el cardiòleg per fer aquesta acció, abans i després de realitzar-se una ressonància magnètica. El nou dispositiu també reduirà el risc dels pacients a desenvolupar una miocardiopatia induïda per l’estimulació.

El Dr. Ignasi Anguera, director de la Unitat d’Arrítmies i Electrofisiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha destacat que aquest nou model “també incorpora un sensor especial que permet al marcapassos accelerar el ritme de les pulsacions al nivell d’activitat de la persona, fet que contribuirà a la millora de la qualitat de vida del pacient”.

Per la seva banda, els directors del Servei de Cardiologia del Parc Taulí, el Dr. Antoni Martínez, i el director del Servei de Cardiologia de l’Hospital Sant Pau, el Dr. Xavier Viñolas, han reconegut que amb aquest nou model “millorarà la qualitat assistencial del pacient, perquè no s’haurà de desplaçar per programar el marcapassos quan s’hagi de realitzar una ressonància, i també la qualitat laboral del professional, que podrà centrar-se en altres aspectes”.

Els tres pacients escollits tenien perfils molt diferents. El Parc Taulí va implantar el nou marcapassos a una home de mitjana edat amb dèficit de batecs, que li provocava dificultats hemodinàmiques. En canvi, el pacient escollit a l’Hospital de Bellvitge va ser una persona jove que, a més de beneficiar-se del sensor d’activitat, ho farà també de l’adaptabilitat a la ressonància magnètica, ja que és molt probable que necessiti aquesta exploració en els propers anys.