La Dra. Maria Molina, responsable de la Unitat Funcional d’Interstici Pulmonar del Servei de Pneumologia de l’HUB i cap del grup de recerca en Pneumologia de l’IDIBELL, va introduir la ponència de Johannson, destacant-la com a exemple de “divulgadora entusiasta i compromesa” en l’àmbit de les Malalties Pulmonars Intersticials (MPID). La recerca de la Dra. Johannson està centrada en la relació entre les exposicions per inhalació i les MPID, així com la incidència del medi ambient i els determinants socials de la salut en els resultats dels pacients.
“Les Malalties Pulmonars Intersticials no són només una qüestió genètica”, va incidir la Dra. Johannson i, mitjançant l’exposició de dades, va deixar clar que no tot es pot respondre amb el potencial origen genètic. De fet, els estudis especialitzats en aquest àmbit rebaixen la influència genètica en les MPID per sota del 20%. “El 26% dels casos de fibrosi pulmonar idiopàtica s’atribueixen a exposicions relacionades amb la ocupació del pacient”, va recordar l’experta canadenca i va recalcar la necessitat de tenir en compte diversos determinants socials com educació, habitatge, alimentació o justícia social.
Johannson va assenyalar també les evidents desigualtats de gènere existents en l’especialitat. Concretament, els homes estan sobre diagnosticats en MPID, mentre que les dones pateixen un important infradiagnòstic. A més, les dones tenen una menor taxa de supervivència, són menys presents als assajos clínics i experimenten més efectes secundaris amb la medicació prescrita.
Per últim, la professora de la Universitat de Calgary va aportar consells per a la pràctica clínica als assistents del seminari, a més d’apuntar la ineficàcia de molts qüestionaris sobre Malalties Pulmonars Intersticials: “No són gaire efectius perquè estan més pensats per a altres afeccions com l’asma”, considera Johannson.