A les nou de la nit del dia deu de gener d'enguany ja vaig començar molt malament.
El motiu de l'estada a l'hospital va començar caminant muntanya amunt quan de sobte vaig caure pel camí empinat que porta a casa meva.
Al caure vaig notar un dolor que no li vaig donar cap importància, malgrat que, tot seguit, vaig notar que les cames em fallaven. Vaig veure que estava molt cansat i em vaig marejar. El meu company i amic va trucar l’ambulància i em va portar a l'hospital d’urgències de Sant Joan de Déu a Sant Boi. En veure la gravetat, els metges van optar per enviar-me a l'Hospital de Bellvitge. Sort de l'equip mèdic d'urgències que em va salvar la vida.
Ben entrada la nit veia que el meu cos s'anava deteriorant. Només recordo quan em vaig despertar a la UCI.
Em van dir que dintre de la gravetat tot havia anat prou bé.
Vaig veure molts familiars i amics al meu entorn.
De mica en mica vaig notar una millora en el meu cos. Degut a les atencions i l'encert del personal mèdic he pogut, al cap d'uns dies, escriure aquestes paraules d'agraïment a l'hospital.
Als tres dies em van pujar a la unitat 5 on m'anava recuperant sempre amb l'ajuda immillorable de tot el personal sanitari que em va atendre. Tenia molta set, però en aquells moments no podia veure res d'aigua. Molt amablement per les circumstàncies em van donar una gasa per mullar-me els llavis i em vaig empassar alguna gota d'aigua, tot això em va alleugerir la set que tenia.
Cada dia anava millorant, gràcies sobretot a l'atenció d'una infermera que em vigilava, i els matins rebia també la visita del metge.
Cada jornada que passava em treien els tubs que portava, al cap de tres dies em van traslladar a la planta 6, que ja era una habitació normal de fora de perill, llavors em vaig poder dutxar tot sol, sota la vigilància d'una infermera.
El meu més sincer agraïment a tots aquells de l'equip sanitari que han intervingut en la meva recuperació.
Moltes gràcies de tot cor, amb tota la sinceritat del món.
I, sobretot, a tot l'equip de cirurgians que em van salvar la vida. Un pacient molt agraït.
Francesc Brach i Milà