Joan Duran, responsable de Manteniment de l’Hospital Universitari de Bellvitge, va participar el passat 6 de novembre en una nova edició de la Taula d’Experiències del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, una iniciativa emmarcada en el projecte eTalent que aquesta vegada va estar dedicada a les àrees d’operacions.
La sessió va servir per entendre millor i comparar el que fan diferents organitzacions en les àrees d’operacions, com a primer pas per aplicar noves estratègies i millorar processos.
La taula, dinamitzada per Alberto Matamoros (ENABLE Operating Partners), va reunir també Xavier Quer (Bellapart), Xavier Fondevila (Almirall), Sergio Lara (Technip), Lluís Casellas (Grupo Impulso), Carme Gallardo (La Mútua dels Enginyers) i Joan Duran (Hospital de Bellvitge).
Setmanes enrere, els assistents havien triat els temes que ocuparien la sessió: el Lean 2.0, l’estandardització enfront de la flexibilitat i el talent operatiu híbrid.
Durant el debat, es van posar en comú problemes i solucions compartides des de perspectives molt diverses del món industrial i de l’enginyeria. Entre les principals conclusions, es va remarcar la importància de racionalitzar l’ús de les dades digitalitzades, prioritzant aquelles que aportin valor i indicadors clars.
També es va debatre sobre l’equilibri entre estandardització i flexibilitat, destacant que, en entorns de risc, cal prioritzar l’estandardització com a garantia d’eficiència i qualitat.
Finalment, es va reflexionar sobre la dificultat de planificar a mitjà termini en un context de canvis tecnològics i de mercat constants. En aquest sentit, es va coincidir que és essencial definir objectius clars i assolir-los mitjançant petites accions ajustables, complementades amb reunions estratègiques que reforcin la visió comuna més enllà del seguiment operatiu diari.
A més, es va destacar la creixent dificultat per trobar personal qualificat, especialment professionals d’ofici, un àmbit amb una alta demanda i escassa oferta. Aquesta situació està obligant moltes organitzacions a industrialitzar processos en mercats exteriors, quan abans es podien dur a terme localment, amb l’impacte que això comporta en termes de competitivitat i sostenibilitat.
