L’Hospital de Bellvitge fa el primer trasplantament renal ortotòpic amb cirurgia robòtica del món

-

El nou ronyó s’implanta al mateix lloc on hi havia el ronyó substituït, amb una incisió molt petita que comporta menys riscos per al pacient. Es tracta d’una cirurgia complexa indicada per a malalts que no podrien sotmetre’s a un trasplantament convencional

Aquest mes de gener, el Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha portat a terme el primer trasplantament renal ortotòpic amb cirurgia robòtica que es fa a nivell mundial.

El trasplantament renal ortotòpic és una cirurgia complexa poc freqüent consistent a extreure un ronyó del pacient amb insuficiència renal (normalment, l’esquerre) i implantar un òrgan de donant al mateix lloc. És un procediment diferent i més complex que el trasplantament renal heterotòpic, el més habitual, en el qual es conserven els dos ronyons deteriorats del pacient i l’òrgan de donant s’implanta com un tercer ronyó en una posició inferior, la fossa ilíaca, connectat a l’artèria i la vena d’aquesta regió anatòmica.

La tècnica del trasplantament renal ortotòpic va ser desenvolupada a nivell mundial als anys setanta per l’equip del Dr. Josep M. Gil-Vernet i s’utilitza principalment amb pacients que no poden rebre un trasplantament heterotòpic per problemes vasculars a les artèries ilíaques.

Fins ara, tots els trasplantaments renals ortotòpics s’havien practicat mitjançant una ferida intercostal gran que implicava una recuperació més llarga i dolorosa i amb més risc de complicacions. Per primera vegada, l’Hospital Universitari de Bellvitge l’ha realitzat mitjançant el sistema quirúrgic robotitzat Da Vinci, que permet practicar una incisió més petita –de la dimensió justa per introduir el ronyó– i efectuar les sutures arterials i venoses amb més seguretat gràcies a la precisió dels braços robòtics i a la visió augmentada de què disposa el cirurgià.

El primer pacient trasplantat ha estat un home de 65 anys que ha rebut un òrgan de donant cadàver. A més de la insuficiència renal, aquest pacient tenia diversos antecedents quirúrgics abdominals que impedien practicar-li un trasplantament heterotòpic. Sense aquest recurs, hauria hagut de continuar en tractament de diàlisi la resta de la vida. La seva evolució després del trasplantament està essent bona.

El Dr. Francesc Vigués, cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, destaca que aquesta fita ha estat una realitat gràcies a la llarga experiència del servei en cirurgia robòtica. Un tipus d’intervenció urgent i sovint fora de l’horari habitual com aquesta, afirma, “només és possible quan l’hospital arriba a disposar d’un nombre crític suficient de cirurgians, personal d’infermeria i altres especialistes experimentats en el treball en un quiròfan robotitzat”. Segons ell, aquesta nova tècnica té bones perspectives de futur, ja que “els resultats són tan bons com els de la resta de trasplantaments, i cada vegada tenim a les llistes d’espera més pacients d’edat avançada, alguns amb problemes circulatoris que fan impossible el trasplantament convencional”.

L’Hospital Universitari de Bellvitge ha estat aquest darrer any el centre d’Espanya que ha practicat més trasplantaments renals (amb un total de 196 intervencions). L’any 2009, va ser un dels pioners a incorporar la cirurgia urològica robòtica. L’octubre de 2018 va ser el tercer de l’Estat a iniciar un programa de trasplantament de ronyó mitjançant cirurgia robòtica, i el desembre del mateix any el primer d’Espanya i un dels primers d’Europa a efectuar un trasplantament de ronyó d’un donant cadàver. En la darrera edició dels premis TOP 20, ha estat reconegut com el millor hospital de l’Estat en l’àrea del ronyó i les vies urinàries.