Carregant

Show info

Investigadors de l’IDIBELL-HUB correlacionen negativament un neuropèptid amb les funcions executives en pacients amb anorèxia

12 Juny 2019

Els investigadors destaquen el paper potencial d’aquesta orexina en la comprensió global dels trastorns alimentaris i els processos cognitius associats.

Investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del grup de Trastorns de la Conducta Alimentaria, de l’Hospital Universitari Bellvitge (HUB), liderats pel Dr. Fernando Fernández-Aranda, publiquen a Scientific Reports (Nature) un estudi que correlaciona negativament la concentració d’orexina A (un neuropèptid) amb les funcions executives en pacients anorèxics. L’estudi s’emmarca en el programa de recerca “neurocognició i situacions extremes de pes des de l’anorèxia a la obesitat”, que duen a terme al Centre d’Investigació Biomèdica en Red d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), del qual també han participat altres grups en l’estudi.

“Hem avaluat l’associació entre la concentració del neuropèptid orexina A del plasma sanguini i les facultats neuropsicològiques en dones adultes, i hem pogut establir-hi una correlació negativa, és a dir, que a més concentració d’orexina, les pacients presentaven un empobriment de les funcions executives” comenta el Dr. Fernández-Aranda. En l’estudi hi han participat 102 dones adultes, 51 d’elles amb anorèxia nerviosa, totes elles tractades al HUB; l’altra meitat eren dones sanes. Els representants masculins s’han exclòs degut a la baixa prevalença d’homes en aquest trastorn.

En pacients amb anorèxia se sol observar alteracions en la presa de decisions, dificultats per adaptar-se a situacions noves (inflexibilitat i per veure el context general del que observen (fixació excessiva en els detalls), alta rigidesa i perfeccionisme i, en alguns casos, nivells elevats d’impulsivitat.

Les orexines, altrament anomenades hipocretines, són neuropèptids (substàncies del sistema nerviós) que fan servir les neurones per comunicar-se entre elles. En estudis anteriors s’ha observat que les orexines estan implicades en una diversitat de mecanismes, com per exemple la ingesta de menjar i processos de cognició, trastorns de la son, entre altres.

Un dels objectius principals del grup del Dr. Fernández Aranda és estudiar la interacció entre factors biològics, cognitius i clínics. Per aconseguir-ho, busquen marcadors neurobiològics que puguin explicar els processos cognitius i els de les malalties (com  l’anorèxia, la bulímia o l’obesitat) i d’addiccions conductuals. “És per això, que vam voler estudiar si l'orexina A podia tenir un paper important en trastorns psiquiàtrics com l’anorèxia”, justifica el Dr. Fernández Aranda.

Un cop els pacients amb anorèxia s’han recuperat, els nivells de presa de decisions també són més adequats, és a dir, que són reversibles. Per això, seria de gran interès explorar si la millora en la presa de decisions observada en la recuperació de l’anorèxia, està relacionada amb canvis en els nivells d’orexina A. D’aquesta manera, podríem assegurar un biomarcador amb potencials aplicacions clíniques.

Compartir: